On Saturday 20th, my roommate, our Brazilian neighbour and me visited Rotterdam and Delft (the first was my roommate’s suggestion and the latter mine, so we went to both because they’re close to each other).

So, we left from Amsterdam (”dam on the Amstel”) and, after an hour-train trip, we’re in Rotterdam ( “dam on the Rotte”), the second-most-crowded city of the Netherlands, the second-largest harbour in the World and the unfortunately bombed city by the Nazis on 14th May 1940.

Since the day was sunny (but too chilly!) the first we did, once we had grabbed a tourist-map, was walk up to Euromast (185m), take the lift up to the 150m height terrace and enjoy the views while taking many photos.

But the best had still to come: the rotatory glass-lift that raises for 30m more from the terrace!!. A nice way to enjoy the views!. I would say that’s the second best thing I found in Rotterdam.

After walking to the center and eating we found what I (modestly) think is the best one there: een Kubuswoning (the Cube Houses).

They’re amazing!! I don’t know how living there is like but the outside is really nice.

Moreover, when we walked around them we discovered that there’s a kind of pedestrian street that goes “under” them. Then, we realized that there many more cubes than simply those seen from the main street. For a moment it seems that you’re in the middle of a huge “cubic-shaped mushrooms’ forest“.

By the way, why are they so less known?? I mean, I don’t think the city has much worth to see that these amazing houses and the views from Euromast…

Anyway, we left Rotterdam in the begginning of the afternoon in order to spend a couple of day-light hours in Delft.

I wanted to go there because I remember that in the History of Art’s class book there was a painting called “Gezicht op Delft“ (View of Delft) painted by Vermeer.

The old town is nice to visit, specially its Grote Markt, almost as beautiful as Haarlem’s one.

Once it was dark we had a (delicious!) hot chocolate in a cosy bar. There ended our day trip, nice enough to forget for a while about what is coming: exams’ period.

Compártelo

Ara que ja han acabat les classes del blok 1 (*), i abans que faci els exàmens, és un bon moment per fer una valoració de les assignatures que he cursat:

D’entrada dir que em vaig matricular a quatre cursos, però només amb la idea de centrar-me en International Economics i escollir un altre (o dos, si realment valia la pena) d’entre els altres tres (Institutional Economics, Public Economics, History and Methodology of Economics).

International Economics (320BE): Aquesta assignatura aprofundeix en els temes de comerç i de, sobretot, política monetària a nivell macroeconòmic. A la UPF es convalida per Economia Internacional II. El professor (Veestraeten) és un belga/flamenc bastant “caxondo” sempre disposat a deixar anar algun comentari graciòs que no sempre recull rialles. Hi ha dues hores de lecture i dues més de tutorial per setmana, el primer és la classe pròpiament dita mentre que les altres dues hores són per corregir els exercicis -voluntaris- setmanals (i l’assignment si toca). Durant el curs s’han de fer, en grups de quatre, tres assignments (setmanes 2, 4 i 6) i un essay (deadline: l’últim dia de classe). A més, s’ha de llegir un “patacot” de fotocòpies (350 pàg.) en les quals està tot el temari de l’assignatura, o sigui, més del que es parla a classe. Ja veurem a l’exàmen, però no és fàcil…

Institutional Economics: micro-institutional perspective (329BE) : Aquesta és una assignatura bastant peculiar; d’entrada el títol, si bé no es pot dir que no sigui l’adequat, despista una mica durant la primera part del blok, ja que el professor (Knaack) es dedica a fer una re-evaluació de la revolució industrial -personalment, no suficientment convincent, si bé almenys té un enfocament menys ortodox de l’habitual-, i, per altra banda, el que succeeix és que té un munt de lectures (>500 pàg.), moltes de les quals es fan pesades. Al final, l’assignatura s’ha tornat a posar interessant. Diria que és una assignatura “de tranquis”, en el sentit que vas a classe, escoltes i vas llegint semanalment, però que l’has de portar al dia perquè si no se t’empatxen les lectures acumulades.

…aquesta va ser la meva tria durant les primeres setmanes de classe; però desprès de veure que Institutional Economics no era lo que m’esperava (amb això no vull dir que no estigui bé), vaig provar d’anar un dia Public Economics…

Public Economics (324BE): és un misteri com aquesta assignatura es convalida a la UPF per Gestió de l’Empresa Pública… una simple comparació de programes evidencia que economics of conflict o social choice theory són conceptes distants d’altres com copagament o contractació externa… I l’altre misteri és el professor (Abbink), un home de laboratori: callat, immutable i solitari. El temari no sembla ser gaire extens (ja veure’m l’exàmen…) donat que cada grup ha de fer una presentació d’un paper - i això ocupa moltes hores quan hi ha molta gent inscrita -, però abans del dia de l’exàmen cada grup ha d’escriure un essay bastant llarg sobre el paper que ha presentat prèviament.

…i bè, em va convèncer (el fet de la convalidació va ajudar), així que durant la segona meitat del blok 1 he estat seguint tres assignatures, però amb la idea de només presentar-me als exàmens de International Economics i Public Economics… espero que la jugada em surti bé!.

Ah!, sí, ja me n’oblidava… la quarta assignatura a la qual em vaig inscriure va ser:

History and Methodology of Economics (319BE): …de la qual en vaig tenir prou amb la primera classe: si bé la primera hora la cosa es va posar interessant amb el professor parlant del Wiener Kreis (primera vegada que un servidor en sentia a parlar…), a la segona va quedar clar que el tema del curs era Observation in Economics, un tema que, a part de no ser de la meva predilecció, està pensat per aquells/es que volen fer recerca i experiments al laboratori (sí, a Economia també es fan experiments i també es fan en un laboratori).

I amb això us deixo, el periode d’exàmens comença el dilluns i un s’ha de posar a estudiar; per sort, els meus exàmens són el 30 i 31…

(*): Aquí el semestre està format per dos bloks (sí, en neerlandès s’escriu així), cadascun dels quals dura set setmanes i té el seu periode d’exàmens, per tant, si es compara amb la UPF, aquí en set setmanes es “poleixen” una assignatura de 5 crèdits ECTS mentre que el que escriu està acostumat a assignatures de 4,8 crèdits ECTS que duren deu setmanes (i que a més, tenen una hora més de classe per setmana i menys lectures).

Compártelo

 El G no les tenia totes però al final dos males influències arribaven per pervertir la tranquila estança que en G tenia amb l’amic Tapio.

Tots sabiem- encara que el G les mata callando - que el tio era un relacions públiques i vam veure que se ‘estaba cociendo allí’.

Ja el primer dia teniem una festa de cumpleanys d’una noruega (no parenta del Soljkaer) i vam coneixer tot tipus de gent de diferent nacionalitat i que no només venia a fer un erasmus! La primera nit va ser anar coneixent la gent que s’acostava a fumar a la terrassa i així anar acumulant personal allà. La spanish people que sempre la lia per allà (i concretament la mediterranian people) va fer mostra de la seva petjada i va aconseguir molestar al tranquil ciutadà holandés que més d’un cop va fer mostra del sorollosos que arribàvem a significar. Cal dir que aquella nit un grec ens ajudava a pujar els decibelis i també una colla de borratx@s polac@s que van animar al personal.

Aquella nit vam veure com el G pot ser el rei, el jefe i tot això però el puta es va perdre de camí cap a casa. Ens vam tirar vora d’una hora fotent voltes – fins i tot vam passar per un punt dos cops! – per Amsterdam fins que vam parar a mirar on erem i vam resultar estar a pendre pel cul de casa. Per transportar-nos arreu d’Amsterdam em usat la bici del G i la d’un company que està de viatge, però clar, quan ens em mogut 3 sempre hem hagut de trajinar algú. La gràcia és que allà ja està pensat perquè la bici sigui sempre biplaça, és tot una experiència i un art perquè anant a darrere se’t carrega una cama moltíssim i acabes amb les cames i el cul trinxades del ferro del “seient”.

Agulletes a part el primer dia va ser fotut perquè no s’havia dormit una merda – fora d’una important migdiada víctima de X – però va ser només ‘an introductory day’.

El segon dia estava destinat a mirar més cosetes i a part que vam llevar-nos força tard, encara fou prou productiu. Tarda passejant amb bici i a pota pel centre d’Amsterdam.

Al vespre vam anar al museu Van Gogh amb el G i un amic italià (Giulio). Concretament a part d’haver la exposició permanent de l’artista holandés, havia una temporal de “Barcelona 1900”… casualitats de la vida.

A la nit ens esperava festa d’aniversari de la Resi (Sarphatistraat). Multituds de gent d’arreu Europa i altres contrades es van reunir en una habitació regentada pel portuguès que feia l’aniversari, que portava un pedal considerable. Quan ens van fer fora de la Residència s’havia de mobilitzar una tropa de bicis – uns 30 erasmus, d’entre ells tota la colla de ‘catalan and spanish people’, en bicicleta pel centre d’Amsterdam. Vam acabar a Paradiso on per entrar et caxejaven i et miraven fins i tot el que portaves dins la bitlletera! Pedal important i cap a Sarpharistraat – sense perdre’ns i ràpid aquest cop!

A partir d’aquí el diumenge resacós, dormint tot el matí i apalancats en un coffee a la tarda… nit… italo-spanish dinner a hora Mediterrània (23.00h!) Petilles i a fer nones per marxar amb bici cap el nord l’endemà…

…però l’endemà ens vam sobar un pèl i vam decidir passar el dia pels parcs, dinant (carbonara condimentada dura de païr) ‘por ahí’ com un bon holandes feliç amb un dia tan radiant. I per la tarda mirant noves zones d’Amsterdam, perquè en el fons, la gràcia és patejar i fer amb bici la ciutat i anar vivint la ciutat per cada raconet. Nit: sopar a hora europea, amb especial convidada: l’amiga Kosovar del G. Gràcies a la tendida conversa, s’ha vist lo magnific que no només és Albania sinó també Kosovo i lo molt que val la pena visitar-ho!

L’endemà bici ‘a cuestas’ i cap al nord d’Amsterdam. L’aire fred dels prats, combinada amb la flaire de les vaques feia d’aquell ambient, un lloc entrenyable. Tota la zona, que era una mena de delta, estava asfaltada de carrills bici i estretes carreteres envoltades per prats i aigua - el mateix mar del Nord i infinitud de canals -. La ruta va resultar ser d’uns 30km on l’anada va ser plàcida però el vent de la tornada va trinxar-nos les cames… xocolateta calenta al Centrum i cap a Sarphatistraat. Soparet per la zona de restaurant, que un dia ja tocava… i a descansar que el cos ho necessitava!

Demà serà l’últim dia i toca acabar de viure la ciutat que ens ha acollit durant aquests sis dies. Resultat força satisfactori i maravellats dels raconets i de la vida de la ciutat i el país… una vida idílica sobre dues rodes.

I del G que us hem de dir… mira si està a gust que ja diu que s’hi vol quedar tot un any! Caram tú!

A gust i agraïts que ens acollissin a la Sarphati i especialment a l’habitació 153G!

Moltes gràcies Mama-G!!!!!

ARNAU i ROGER

Compártelo

Last week, the Italians I spent “la Nuit Blanche’07″ with and me devoted our Thursday to a nice bike trip.

It took us all the morning to get to Haarlem since we left Sarphatistraat later than we expected (around 11am) and we took photos to the landscape (a lake, the cows, the bike lane, …) and to us while we’re biking.

Once we got to Haarlem, we walked around for a while, had lunch and admired the beauty of the Grote Markt.

In the afternoon, we decided to get to the nearby sea coast… If only it hadn’t been so difficult!! But it was worth it…

But, since it took us such a long time to finally reach the beach, in an hour it got dark…

….however, it allowed us to enjoy a beautiful sunset.

Eventually, after biking through the darkness up to Haarlem, we came back to Amsterdam by train.

Compártelo

On Wednesday afternoon, Tapio and me biked to the south of Amsterdam in order to do some shopping and see the Amsterdam Arena (AFC Ajax’s stadium), since in the same Amsterdam Arena there’s a shopping area and a mall next to it.

Next to the stadium there’s the practise field and a graffiti wall remembering some Ajax stars ( two among them well known in Barcelona: C…… , R……. ) .

Compártelo

Last weekend, a crowd of almost 20 people from Sarphatistraat (me among them) spent their weekend in Belgium. We left Amsterdam by coach on Friday morning and, after taking a train in Bruxelles/Brussel, we got to Bruges/Brugge. We spent all the afternoon walking around the old city center and taking pictures of it; since we we’re tired and we wanted to save energies for the following night (la Nuit Blanche) we went to our beds early… well, not all did that, the two Peruvians had a Belgian beer drinking night and, after arriving to the hostel around 6am, one of them threw up… next morning, he had left the night before’s dinner in Brugge and he was bringing with him to Bruxelles/Brussel a big hangover…

In Bruxelles/Brussel the weather was not as nice as it was in Brugge, I mean, rather than being chilly and cloudy it rained… That’s why, after being at the Grand Place/Grote Markt and taking the typical photo in the Manneken Pis‘ corner, we decided to take a sightseeing tour in a bus… a common activity that many tourist do, but when you’re a 20 people’s group you’re willing to get a discounted fare since you know you have bargaining power… and when there’re two different companies’ empty buses parked in the same corner, your bargaining power increases even more!!… and usually happens (if not, they collude) that the two bus drivers get into a price war (starting to voicing lower ticket prices) … and it might happen (as it did) that the price war becomes a personal question and one of them gets into his competitor’s bus and tries to punch his face (a violent alternative of kicking your competitor out of the market)… But, besides that, the sightseeing tour was really nice (it even took us to the Atomium!), long (1h30′) and cheap (5€).

Afterwards, we went to have a beer at the Delirium Café, a pub awarded with a World Guiness Record because of its 2.004 different commercial beers you can find there (e.g.: a Cruzcampo… 6€!). After having dinner, we gathered at the Grand Place/Grote Markt, which at that time had become the “Botellón Place”… la Nuit Blanche’07 had begun!! However, at 1am Giulio, Teresa and me decided to go to see a concert held in a pub nearby… but, after getting lost for a while, when we reached the pub there was no concert there!! So, we decided to have a beer in a bar opposite to it. What a bar, man! It’s called “Booze’n'Blues” and once inside we realized we had got in a music temple: a “Frank Zappa plays Frank Zappa” poster hang it from the ceiling, a french chanson poster hang it behind the bar, a blues stars concert one in another wall… and an old jukebox full of vinyls ready to be played for 50 cents each; we’re chatting there until 3am. Then, we walked back to the Grand Place/Grote Markt but it was empty of people and full of garbage… and, after rambling around for a while we ended up in the same bar again. There it ended our Nuit Blanche, having a cup of tea while listening to some rock&roll classics coming from the old jukebox… It was not the kind of night I expected, but it was nice though.

But what I wouldn’t have never expected after such a night was meeting the guy we met in the bakery where we’re having breakfast. He was a vagrant who had slept that night in a street of Bruxelles/Brussel and, unusually (as he said), was having breakfast in a bakery; rather than asking us for money, as it may be expected, he just wanted to hold a conversation (he even tried to invite us for a coffe). He explained us that he had been living in several places of the world (he was able to speak Dutch, French and English); he had had several jobs, although nowadays he earns some money playing the saxo in the streets; and that he has been a “whisky drinker” for more than 20 years. He advised us to travel around the world and enjoy the present as much as we could. Personally, I had the impression he had come out of a de André’s song. Although he had been in many places he was still looking for a place where people would be warm and talkative; after my Italian colleagues suggested him to go to the South of Italy, he told us that they weren’t the first to suggest him that, so he’d move him to there as soon as he could gather enough money.

Touched by that unexpected meeting, we left him in the bakery since we had to meet the rest of the people before taking the coach back to Amsterdam. We met them at the lockers of the Gare Bruxelles-Central/Station Brussel-Centraal and, after getting to Bruxelles Nord/Brussel Noord, we took the coach back to Amsterdam at 12am.

Compártelo