Bufff seria un rollazo explicar el que hem fet per aquí Holanda, així q passem directament al que ens ha semblat…

Fot un fred increible. Eh, però de debò, a més que comença a pegar quan es fa “de nit”, o sigui a les 5 o així… Impressionant, la gran cagada del viatge ha estat no portar més abric…

Delft, Rotterdaam i Den Haag (La Haya) poca cosa… a més que el tema tren val un ou així que si veniu a Amsterdam per pocs dies, centreu-vos en aquesta ciutat que té moltíssimes coses que veure. Delft en realitat està una mica millor, més tranquil i amb més construccions antigues que veure… però això sí, a les 6 de la tarda TOT tancat.

I és clar, Amsterdam és impresionant. Trams, bicis, motos, cotxes, busos i gent… a vegades penses com és que no hi ha accidents cada dia, però no… hi estaran acostumats. Això sí, quan un conductor es salta alguna senyal en detriment d’alguna bici, la bronca que li cau és bestial. Mil canals, llocs com el Museu d’Història o la Casa d’Anne Frank que expliquen una mica qua ha passat a aquesta ciutat per arribara on és ara, el barri roig que és tal com ens l’imaginem… i ple de tios, és clar. Amsterdam té mil llocs per visitar, mil experiències per viure… és com deia el G: no és ciutat d’una foto, sinó més d’una forma de viure.

I parlant del G, òbviament està encantat amb Amsterdam… i per no estar-ho…

Per part nostra, aquí acaba la crònica des d’Amsterdam. Això sí, un últim consell: aneu amb ciudado amb les “setas” màgiques per què… pot ser que no et fagin cap efecte, com ens passa a nosaltres 3 hores després de menjar-les!

Fran & Jessi

Compártelo

As a surprise to my father (it was his 50th birthday) I spent last weekend in BCN.

I arrived at Barcelona’s airport on Friday night (one hour delayed), where my family was waiting for me. In the same night, but in a bar, some friends were waiting for me too. So, after meeting my parents and my brother and getting to (”my real”) home, I spent the whole night with some friends. We had some beers (Estrella Damm, of course!) while we were chatting about what has been happening there since I’m in Amsterdam and about how my Erasmus is going. We finished our night - it couldn’t be otherwise - in an old city center disco that’s very especial for us; and once it closed (6am) we walked back home while chatting about some other things, as it used to be, (however, this time the conversation focused on “los estefilococos y otras bacterias más resistentes”).

Consequently, on Saturday morning I did nothing more than sleeping as much as I could; not enough though, since I went to my cousin’s 18th birthday party . At night I had a beer with several friends.

On Sunday morning I went to see my brother playing football. In the afternoon, it was my father’s (surprise) birthday party; a large amount of relatives showed up at home.

On Monday I went to my university, in fact, I even attended a class (it may had been my unique class at UPF for the whole year!). It was nice to meet friends and classmates there, but at the same time it was odd, since I had the feeling of “living” for several hours what it would have been in case I hadn’t done an Erasmus. Something similar I felt when biking to (and returning from) UPF, I remembered what it used to be my regular bike route for three years.

So, I have to say that it was a bit shocking to meet again the people, and be at the places, that belonged to my daily life.

At the moment, while typing this words after being in BCN, it seems to me that my Erasmus in Amsterdam is a parallel world connected to the “real world” by plane (and, in another way, by this blog).

Compártelo

Knowing that I’m going to stay in Amsterdam until June and that I got a 7 in International Economics, I left Amsterdam for the weekend (10-11 Nov). Two Slovenians and me had planned to do a weekend trip, and two Italians joined it; our targets: to visit the north of the Netherlands and Hamburg (Germany), our wishes: to have a great time.

We left Amsterdam on Saturday morning by car (we had rented one for two days). The first stop was the Afsluitdijk, the 30km. dike that “closes” the IJsselmeer allowing the Dutch to keep dry their “low lands”. It was a quick stop since it was very windy!!!

After driving along the Afsluitdijk, so once we’re in Fryslân/Freisland, we visited a pair of places. First, we took a look at Harlingen, a fishermen’s village; I don’t think it has anything remarkable (especially if you aren’t taking a ferry to the nearby West Frisian Islands) although we bought some cheese pieces that turned out to be very good!.

In Ljouwert/Leeuwarden, our second stop, we rambled for a while and we had a “cheese lunch“: we had several sandwiches each one of them made of a different type of cheese (garlick cheese, spicy cheese, …) we had bought before. Personally, neither there my expectations were fulfilled, may be because I was expecting the north to be very different from what I had already seen (…I don’t know why I expected such a thing). Anyway, the trip was being nice because people was being nice.

The next town we visited was Groningen. There the day-light hours ended up while we had a drink at the most popular bar of the town (I had a hot chocolate that put me in the mood to drive 300km up to Hamburg). However, when trying to get out of Groningen we got lost, so it took us a while to take the proper way to Germany (in fact, it was so because there’s no sign pointing out Duitsland !!). We also had problems with the directions in Germany because there were road repairs.

But eventually, we got to Hamburg and, after asking for it several times and driving around the city for a while, to the hostel in St Pauli neighbourhood. Although we’re tired, we went to have a beer at a near bar; that night I enjoyed the tastiest beer I’ve ever had: a 0.5l. tap Franziskaner.

However, the next day we weren’t able to get up early, so we missed the popular environment that it’s said to be found every Sunday morning in the Fischmarkt. We only had time to enjoy the last songs of the weekly concert that takes place indoors; it was very nice and cosy, enough to be willing to come back to Hamburg and get up very early in order to enjoy the event!!.

After a walk along the surroundings of it, we went to the city center. There we admired the Rathaus of the Freie und Hansestadt Hamburg, an stunning building that gives evidence of the richness that the city had (and still has) thanks to its harbour.

We also climbed up (in an elevator) to the top of St Nikolai-Kirche, in ruins since the Bombing of Hamburg in 1943, in order to enjoy the views, but at the same time we got conscience of the tragedy.

We’re also touched, in another sense though, by the weather: fortunately it wasn’t rainy, but it was f***ing cold!!! ( 5ºC ).

I have to say that Hamburg left me an odd feeling, I mean, it would be difficult to say why it worths a visit…

It isn’t a city with astonishing buildings and monuments (although a quick dip in its history gives you reasons enough to come), but there’s something in its environment that gives it personality, and I guess it’s something related with what we experienced in the Fischmarkt…

And there is not much more to be told… the way back to Amsterdam was smoothly and quick despite the rain and the darkness…

We had had a nice time together… It was a nice road trip.

Road trip: the North of the Netherlands & Hamburg (slightly above 1.000km in 2 days)

Compártelo

As the best friends of Tapio, we felt that we have to pay a visit in Sarphatistraat. We arrived on October 31st to the central station with our backpacks and after we found Tapio from there, he took us immediately to the Red Light District. First things first, of course… After that we walked to our new home, Sarphatistraat 153G, where we met Tapio’s roomie Ben Estiller de Cataluña (also known as Hector). First night we wandered around the city desperately searching for a bar that didn’t close “in 15 minutes”.

The next day we rented some bikes and cycled around the city. We cycled so much that actually one of us fell down and passed out for a moment. Fortunately he was OK and soon we were ready to hit the big Halloween party. I really don’t remember anything of it though…

On the third day we found the true greatness of Amsterdam: cycling. We cycled around and around Vondelpark and after that we followed our confused leader back to Sarphatistraat. It was by far the slowest bike trip ever. And funniest.

The next day we took a bike trip to the countryside and saw a lot of cows and horses and sheep etc. It was fine but after that we decided to hit the red lights again. We also visited some local bars and partied till dawn like crazy party animals.

Yesterday we got guilty conscience from all the red lights so we decided to visit the library and take a boat trip around the city. After that we were ready to go into the red district again.

Today we visited the Rijksmuseum which was surprisingly different from the Red Light District in a negative way. But it was ok I guess. Now we have packed our packs and ready to eat our meal that Hector prepared for us and leave. We really enjoyed staying in Tapio and Hector ’s room (6 guys in a small room) and everything has been great. Big thanks to Tapio and Hector!!

Compártelo

Nota introducoria: Sí, un post con este título puede perfectamente ser colgado en un blog escrito por un estudiante Erasmus. Y sí, aunque se esté de Erasmus también se hacen exámenes y se estudia para ellos.

El periodo de exámenes del Blok 1 consiste de dos semanas, pero - por suerte - uno tenía ambos exámenes la segunda semana: el 30 y el 31 de Octubre. Y digo por suerte porque también tenía que escribir, con dos compañeras de la UPF, un essay de entre 12 y 15 páginas a partir de un paper.

Así que entre escribir el essay, leer lo que me había quedado sin leer durante las semanas de clase, hacer los resúmenes para estudiar y - finalmente - estudiar, se consumió la primera semana.

Pero a pesar de las obligaciones académicas, hubo tiempo para “esmolar la serra” - cómo sábiamente le escuché decir una vez, en la UPF, al ex-entrenador de handball del FC Barcelona (no es coña, hay quién sabe de qué hablo) - . Y es que había motivo para ello: el viernes noche el roommate organizaba la fiesta de su cumpleaños en Sarphatistraat 153G…

…y así fue cómo en la 153G se organizó por primera vez una fiesta, la cual será recordada - entre otras cosas - por haber sido la primera room party en Sarphatistraat que se pudo prolongar hasta las 3 am.

Pero después de la exitosa velada, se tuvo que volver - previa limpieza de Sarphatistraat 153G - a la dura realidad: los exámenes estaban al caer. Sólo la anecdótica visita de un ex-informador de RENFE de la Estación Sant Andreu-Arenal amenizó la tarde del domingo.

Consecuentemente, hasta el martes hubo quién no salió a la calle. Esto explica cómo en Sarphatistraat nadie se enteró de la manifestación del Sábado en la plaza Dam, en la qué un centenar de personas protestaban contra la posible prohibición de los famosos “magic mushrooms“, la cual fue un hecho al cabo de unos días.

Y con esto llegó el primer exámen. Y al día seguiente, el segundo (y último) . Con la mala fortuna que ambos eran a primera hora del día y tenían lugar en el IWO-tentamenzaal (edificio sólo utilizado para hacer exámenes, el cual se encuentra a las afueras de Amsterdam).

Y así terminó el Octubre… se espera que los resultados de los exámenes no empañen lo bien que ha empezado el Noviembre: de fiesta en fiesta para celebrar el fin del exams period…

Compártelo

El day trip del dissabte 20 a Rotterdam i Delft havia de marcar el començament del cramming period, però clar, no començaràs a estudiar en diumenge… especialment quan t’han organitzat una tarda ” històrico-cultural”: visita al Verzetsmuseum (Museu de la Resistència Neerlandesa) i passejada guiada pel barri.

La veritat és que va servir per assabentar-se del que va succeir per aquestes contrades (i d’altres més llunyanes) durant la IIª Guerra Mundial…

Tot i que el Regne dels Països Baixos es va declarar neutral al començament, el 10 de maig de 1940 l’exèrcit Nazi va envair els Països Baixos i en pocs dies (bombardeig de Rotterdam inclòs) van acabar amb la dèbil resistència. Així que mentre el govern i la reina Wilhelmina s’exiliaven a Londres (Churcill va dir que la reina era l’únic home de debó del govern neerlandès), els neerlandesos entraven a formar part del Tercer Reich (quelcom que només devia celebrar la minoria dels neerlandesos que pertanyien al Nationaal-Socialistische Beweging, fundat el 1931).

Així que els nazis van començar amb les seves “mesures”:

A l’octubre de 1940 van “demanar” a tots els funcionaris que declaressin a quina raça pertanyien… en altres paraules, volien tenir clar quins eren els “germans aris neerlandesos” i qui (i quants) eren jueus.

Al gener de 1941, van fer un mapa d’Amsterdam en el qual indicaven on vivien els jueus , ja que a la capital vivien 80.000 dels 140.000 jueus que vivien als Països Baixos.

Cada punt negre són 10 jueus

Així que els/les neerlandesos/es es van haver d’enfrontar amb el dilema: col·laborar o no amb els alemanys… (quelcom que ha remogut la “consciència nacional” des de 1945).

El 25 de febrer de 1941, despès de les primeres detencions massives de jueus, va tenir lloc l’única vaga general en defensa de la minoria jueva feta per població no-jueva dins del territori del Tercer Reich.

Mentrestant, a la resta del Regne dels Països Baixos, és a dir, a les colònies, es van viure dues situacions diferents:

Surinam, les Antilles Neerlandeses i Aruba van restar com els únics territoris “lliures” del Regne dels Països Baixos.

En canvi, a les Índies Orientals Neerlandeses l’exèrcit colonial va ser derrotat pels japonesos (14/3/1942), posant així fi a 300 anys de colonialisme neerlandès en el qual contra més blanca es tenia la pell de més alta classe social s’era; era el torn de l’Imperi japonès.

Així que mentre que a la metròpoli els nazis començaven a deportar als jueus als camps de concentració per no ser de raça ària… els japonesos “allotjaven” en uns altres camps a tots/es aquells/es que no tenien suficient sang indonesia: els neerlandesos blancs.

Evidentment, el destí dels uns i dels altres va ser molt diferent… dels 140.000 jueus residents als Països Baixos només havien sobreviscut 30.000 el 1945.

Hollandse Schouwburg

Finalment, els Països Baixos van ser oficialment alliberats pels aliats el març de 1945, tot i que el sud ja ho havia estat abans de l’hivern.

En el cas concret de la ciutat d’Amsterdam, els alliberadors van ser majoritàriament soldats canadencs, molts dels quals es veu que van deixar descendència…

Pel que fa a les Índies Orientals Neerlandeses, no va ser fins el desembre de 1949 que la República d’Indonèsia no va veure reconeguda la seva independència.

Compártelo