This month, January, that is coming to its end has had both unforgettable days and forgettable ones, happy situations and sad ones, lovely moments and ugly ones, sweet feelings and bitter ones…
…WORKS UNDER PROGRESS…
Deixeu-me dedicar aquest blog a la meva àvia, qui va deixar-nos un matí com el d’avui, 23 de gener, tot just fa un any.
Com una flor, sempre més
el teu record en ma vida
hi ha deixat una fragància
que ja no en serà esvaïda
Joan Maragall
Versión en castellano publicada en http://www.erasmusblogs.es
El dissabte passat vaig conèixer en una típica Erasmus dorm party a un de Maurici, amb el qual vaig estar parlant una estoneta doncs la curiositat em va poder… qui sap si mai més em creu-ho amb un/a mauricià/ana!.
Aquesta anècdota em porta a escriure sobre les coneixences que es fan durant l’Erasmus, un tema que tard o d’hora havia de caure (i els que han de caure encara!)…
D’entrada dir que l’homo Erasmus té unes necessitats de socialitzar-se per sobre de la mitjana, fet que el porta a presentar-se innombrables vegades. Segons l’experiència del que escriu, en tota presentació sempre s’esmenten dos aspectes: nom i procedència. A partir d’aquí la conversa sorgeix… i es fa més o menys llarga. En molts casos la cosa no passa de ser una conversa superficial (s’està en una party, al cap i a la fi!) sobre els típics tòpics que cada lloc de procedència comporta… o sobre el que cada un estudia… o sobre qualsevol altra cosa… i és que els camins del CH3CH2OH són inexcrutables…
Així doncs, el que li succeeix a l’homo Erasmus al cap d’un temps és que ha conegut a un “munt de penya” de la qual, en la gran majoria de casos, amb prou feines recorda el nom i sap quelcom més; però, això sí!, sap que hi ha una complicitat mútua (una “Erasmus connection“) que fa que, al tornar-se a trobar amb qualsevol dels/de les que “algun-dia-no-se-sap-on” va “conèixer”, la conversa sorgeixi sola… i aquí - altra vegada - el beure sense tenir set, ajuda… I és que és evident que, a aquestes alçades, una Erasmus party no és una Erasmus party si no hi ha quelcom que “la regui”; però malgrat aquest conegut fet, seria falaç atribuir totalment al CH3CH2OH la responsabilitat de crear l’ambient que hi ha en una Erasmus party. I és que des de ben al principi, abans de mullar els llavis, la gent ja està predisposada… tot i que és indubtable que al passar les hores hi pot estar més.
Però bé, tornant al tema, la qüestió és que aquesta complicitat permet que l’homo Erasmus conegui, en poc temps, a molts i moltes de la seva condició. Una altra cosa és “quant” els coneix*… i per quant temps*. I és que la intensitat de la majoria de les coneixences és baixa* degut a la gran quantitat i al, en comparació, poc temps. Però totes (i sinó, gairebé totes) les coneixences es fan en un ambient de festa, fet que fa que fàcilment els homos Erasmus guardin un gran apreci per tots/es els/les seus/ves coetanis/ànies; d’aquí vé el fet que el “bon rotllo” entre iguals sigui un dels trets definitoris de la tribu urbana dels Erasmus (la qual mereix un post que, més d’hora que tard, caurà).
I aquest (magnífic) ambient, juntament amb altres coses, fa que, quan la vida de l’homo Erasmus arriba a la seva fi, l’abisme sigui considerable…
Tot i (encara) no haver arribat a tal (tràgic) moment de la seva vida, l’especimen - d’homo Erasmus - que escriu ja va començar a “ensumar” la magnitud de tal catàstrofe fa poc. I el que succeirà a finals d’aquest mes - fi del semestre - serà, de ben segur, una experiència per a prendre nota…
I, vés per on! A la mateixa Erasmus dorm party del passat dissabte, al que escriu se li va revelar quelcom que exemplifica - de fet, sublima - la magnitud de la tragèdia; en altres (menys tràgiques) paraules, el que li suposa per a l’homo Erasmus la pèrdua del contacte amb els iguals (coneguts/des) i de l’hàbit de conèixer-ne de nous (coneixences)…
Les sàvies (i expertes) paraules provenien d’un (el grec) dels coaches del ISN Group 20. Aquest individu, un ex-homo Erasmus, explicava que després d’haver exercit de coach d’un grup (en el qual un, d’alguna manera, s’hi podria incloure) de “nou nats” homos Erasmus aquest Agost, tenia molt clar que no volia repetir l’experiència. El motiu, lluny de ser el poc que li havia agradat, era - ben al contrari! - que no volia tornar a passar per l’experiència de conèixer gent nova i, cinc o deu mesos després, haver-la d’acomiadar sabent que al curs següent la vivència seria, en el fons, la mateixa. Amb això, aquest home renunciava a conèixer més gent, ja n’ha conegut massa!, ja manté el contacte amb molts/es, ja ha hagut d’acomiadar-se masses vegades…
…un drama (grec), que sublima l’èpica de la tragèdia (Erasmus)…
(*): No cal dir que altres coneixences més intenses també es desenvolupen al llarg de la vida de l’homo Erasmus… però bé, aquestes - en tot cas - es mereixen un altre post… que algun dia ja caurà!.
Tot va començar el dia 31 de Desembre de 2007…. vam arribar a l’aeroport d’Amsterdam i pufff!! no funcionava el tren ni el metro. Sort que vam fer “contactes” amb una parella, ell d’Israel i ella de Rumania i junts vam agafar un taxi cap a casa l’Hector… bueno, l’altra parella no anava a casa l’Hector … no sabem on anava … pero la questio es que gracies a ells el taxi ens va sortir mes economic i tambe gracies a les habilitats negociadores del noi.
Al sortir del taxi, casi no vam haver d’esperar l’Hector i quan va arribar ens va donar una calorosa benvinguda (calorosa havia de ser amb la que estava “caient”). Vam pujar a la 153 G, ens vam cambiar de roba tot preparant-nos per passar una bona i “sana” vetllada. Al sortir de l’habitació, l’Hector, gran savi del fred, va aconsellar al Pau que agafes els guants per protegir-se les mans del penetrant fred, pero aquest renegà del bon consell (cosa que despres lamentaria).
Despres de trobar-nos amb l’Alba i el Martijn vam anar a un pont amb bici, per poder observar els focs artificials tan tipics d’aquest pais i palpar l’ambient estrident dels petards entre carrers estrets i canals humits. Cal destacar que les mesures de seguretat son minimes i des d’aqui volem expressar la nostra repulsa a aquests actes perillossos i inconscients.
La resta de nit la vam passar entre carrers, cases amb flames, cases de Nick’s, i la discoteca Paradiso, essent tot molt confús degut a l’ingest de begudes alcoholiques. Cal fer un esment important a que al sortir de la discoteca a les 05′30 la boira havia inundat els carrers d’Amsterdam i provocava una perdua de visibilitat considerable.
Es interessant observar la importancia de la bicicleta com a mitja de transport; gent de totes les edats, cultures, etnies, idiomes, … utilitza la bicicleta per desplaçar-se.
El tema mes preocupant de tots es el següent: EL FRED!!!
La gent d’aqui ja hi està acostumada pero nosaltres no, i la veritat es que moure’s amb bici amb un aire gèlid golpejant-nos amb força i congelant-nos les sinapsis neuronals amb la seva fredor electrica, es com a minim inquietant.
A sobre, els Amsterdammers tenen “guasa” i els cabrons fiquen als aparadors dels coffeeshops el cartell: Air Conditionned… i a mes a més no tenen prou de fer la gracia, sino que en alguns locals van i l’encenen (estas a -2ºC al carrer i et foten l’aire acondicionat a 16 ºC dins un coffee). I parlant de coffees, diu la tradició que cada coffee te el seu propi gat negre i tenebros per menjar-se els inocents ratolins neerlandesos…
Resumint, gran pais i millor gent!!! Fins i tot trobarem a faltar el fred, ja que la linia entre l’amor i l’odi es molt fina, o potser no…
PD: moltes gracies Hector per fer la nostra estada en la teva “humil morada” tan agradable i acollidora… ets un perfecte amfitrió!
Tot ziens
Pau i Meri
I stayed two weeks in BCN in order to do an exam, spend a nice time with relatives and friends and, as a consequence, take a breath from the “Erasmus experience”.
I would say that these Christmas holidays were both different and similar from all the previous ones - new circumstances, people missing, the most open future ever, the same eternal questions in your mind, new worries and challenges but the usual Christmas environment, meeting close people again, the passing-time feeling… -, while the yearly New Year’s welcome was just different - another place, people, experience, environment…* -, however the wish was the same:
Feliç 2008!! - ¡¡Feliz 2008!! - Happy 2008!! - Gelukkig 2008!!
(*): …and without swallowing twelve grapes at midnight!!
