“Ja menges bé?” , “No escatimis en menjar, que se’t veu prim!” , “No seria millor que anessis a menjar al menjador de la facultat?” , “I ja menges de tot?” , “I allà ja en tenen d’això?” , “Sobretot, no passis gana!” …….
S’acaben els exàmens i el que és més important, s’acaba la uni (tot això, per la majoria menys un). Així que què millor per celebrar-ho que fer una visiteta al G!!!
De tot el viatge, el que feia més por era el mal temps que ens podíem haver menjat… però no! Excepte uns moments que es va posar a nevar, gairebé no va caure ni una gota (exceptuant l’inevitable fred) i fins i tot ens vam prendre el luxe de prendre el sol amb màniga curta al Vondelpark!
El primer dia va ser una gran petada: llevar-nos molt i molt d’hora, tot el tema fins arribar a ca’n G i… un bon vaporitzador Volcano per començar!! (a bote pronto: màquina que extreu el THC de la marihuana i l’emmagatzema a la bossa de la foto per ser aspirat tot de cop posteriorment). A partir d’aquí, un llarg dia fins la nit. Nit que vam passar a ritme de Drum’n Bass al Cheeky Monday. Quan vam tornar, no vam tenir prou i vam anar a veure què feia el G. Aquest estava en una roomparty on s’havien vestit cadascú d’altra gent de la residència. El G anava transvestit i fins i tot a alguns (sobretot a un - de la UPF xD) li havia sortit la vena travestí que portava a dins. (foto havent arribat / primer dinar, després del Coffee)
Els dies van passar mooolt ràpidament. La veritat és que se’ns va fer el divendres i no enteníem encara com havia pogut passar ja tota una setmana. Així que anirem fent una pluja d’idees per anar rememorant una mica els dies.
Per moure’ns usàvem la bici del Komo, la del… però parlarem primer del Komo. El Kombo (com li dèiem amistosament) és el puto amo… però no hi era així que no podem parlar d’ell, més que el tio tenia un BON magatzem de coses verdes i marrons i un condó també per allà. No, ara en serio, una pena la veritat no haver-lo conegut, així que de moment el Mulet serà l’únic privilegiat d’haver pogut compartir l’estada amb en Kombo.
Tornant al que anàvem… usàvem la bici del Kombo, la del G - quan no ens acompanyava -, i una Junk-mountain bike que ens van prestar. I com que faltaven bicis… ens anàvem traginant mútuament, quelcom habitual per aquestes contrades.
L’important tràfic d’Amsterdam (bicicletes, vianants, tramvies… i algun cotxe) és sempre quelcom a destacar. Però lluny d’un aparent stress, tot aquell paisatge és un caos harmoniós on tots els vehicles es mouen sense cap problema amunt i avall tot escoltant l’etern ring ring dels timbres.
El tarannà general era donar voltes per Amsterdam tot aturant-nos a visitar Coffee’s. De tots ells mencionarem especialment el Hill Street Blues, coffee que es va convertir en un punt habitual gràcies a la música, el propi local fantàsticament decorat, les pastetes de coco i sobretot a la seva comoditat. També es mereix una especial atenció el Basjoe, amb qualitat de la bona i una jamaican crew DE PUTA MADRE!! O el Kadinsky, reconegut per la seva bona herba.
Els primers dies ens va acompanyar el bon temps (excepte el moment de la neu que no va venir a cuento) així que vam aprofitar per passejar una mica. Al matí, les noies van anar al rijkjsmuseum… i els nois van fer companyia al G i el dia no va tenir res més destacat. El següent dia vam aprofitar per apalancar-nos, i prendre el solet al Vondelpark… aquella nit inauguraríem el primer Open d’Amsterdam153G de Poker. Ens vam anar al quarto on té el menjar i la roba i ens vam posar els quatre; això ho vam fer un parell de nits.
Un dia vam pillar les bicis i vam fer una excursió pel nord d’Amsterdam, tot i això es va quedar amb excursioneta ja que la gent va començar a protestar d’hora. Pel camí, els verds prats plujosos, canals, dics de contenció, vastes extensions de terra assecats al mar que estaven en plena edificació - ampliació d’Amsterdam, vaques, moltes ovelles i poblets molt tranquils. Els camins… tot carrils bicis. Per cada carretera, un carril bici… i allà on no havien carreteres pels cotxes, també un carril bici; si senyor!
En general el viatge va ser molt tranquil i relaxat. Vam poder desconnectar tots de la rutina i les obligacions (gairebé) i vam gaudir d’una ciutat que no ens cansaríem de visitar un i altre cop i no només pel que tots ja sabem, pel caos harmoniós del transit, per cadascun dels carrils bicis que hi ha, pels canals, per les cases baixes, per la civilitat que es respira aparentment… i perquè sempre fa gràcia trobar sorra sota les llombardes (recordar mítica frase del Maig del 68: “debajo los adoquines hay la playa”)
Ja per acabar, agrair la paciència que ha tingut el G amb nosaltres (tot i no fer sempre cas del seu Smoking Corner) i per haver-nos acollit a casa seva!!
Gràcies G
ANABEL, JORDI, ROGER, CLARA i g
PS. què bé que s’ho està passant el marrano del G!!!! Clar que sí, gaudeix-ho!!!!
Yesterday I went to Den Haag with four nice girls, two French and two Greeks.
We took the train but we carried the bikes in it, so we could easily reach the seacoast village of Scheveningen once in Den Haag. There we could walked along one of the most popular beaches in The Netherlands when, as it was written on the guide, the thermometer rises above 20ºC. However, yesterday it wasn’t that warm and it was windy, but we didn’t complaint at all because we expected to have a rainy day. So, despite the wind, we could enjoy the views from De Pier, a boulevard and a tower standing over the sea.
Afterwards we biked back to the center of Den Haag, where we saw the Vredespaleis (Peace Palace), which houses the International Court of Justice, and the Binnenhof, which houses the Dutch Staten-Generaal (Parliament) and the Dutch Government. Reading the guide we learned that the official name of Den Haag is: ’s-Gravenhage, which means something like “the count’s wood”.
In the way back to AMS we’re almost fined because we hadn’t payed the especial bike ticket you are supposed to pay when carrying bikes inside the train. If only they informed about it! This last minute fright just made the day more memorable.
Héctor was kind enough to accommodate me again at 153G, though this time I only abused his hospitality for one night. Tapio is gone (say hi to Turku for me!) but present roommate Komo was a pleasant new acquaintance as well (and was kind enough to lend his bike to me!).
Both hosts are friendly and fun (and, well, pretty handsome, eh?). It must be said, however, that they both do the dishes in a highly inconvenient way, which, thankfully, is rather amusing and apparently they get the job done even if it is sort of stupid.
I’ll soon be in quite a hurry to pack up and catch the next train so I’ll conclude this very brief text by stating that a) Héctor is cool, b) Komo is cool, c) Tapio is cool as well, d) 153G is still among the best places I’ve stayed at during my travelling, e) Amsterdam is cool and f) I can’t come up with anything else so I’ll say again that the guys are very cool. Seeya!
-Ville
Anar a veure jugar al Barça en algun dels partits de competició europea és quelcom que ja rondava pel cap de més d’un des de principis de temporada. La possibilitat de veure’l a terres neerlandeses (Ajax Amsterdam o PSV Eindhoven) es va anar esvaïnt al llarg de la temporada, però va sorgir de nou quan el Schalke 04 va quedar emparellat amb el Barça en el sorteig dels quarts de final de la Champions League: 2/04/08, Schalke 04 - FC Barcelona al Veltins Arena de Gelsenkirchen, Alemanya.
Era una oportunitat única, així que ens vam organitzar per d’aconseguir 7 entrades d’entre les 1.800 que el FC Barcelona disposava. Una vegada amb les entrades només va ser qüestió de llogar un parell de cotxes (llàstima que no vam arribar a temps de trobar un monovolum!) i dissenyar el pla de viatge: sortida d’AMS a les 17h i tornada després del partit, el fet d’estar en periode d’examens no ens permetia destinari més hores.
I així va ser com ahir a la tarda l’expedició d’Erasmus blaugranes formada per quatre catalans, dos francesos i un italià va sortir de Sarphatistraat amb l’objectiu d’arribar a Gelsenkirchen abans que l’àrbitre donés inici al partit (20:45h). Ni la innacabable cua per fer els primers 50km, ni la tempesta que ens va rebre al creuar la frontera, ni la cua per arribar a l’estadi, ni la dificultat de trobar aparcament i, ni tant sols, la granissada que ens va caure mentre corríem fins al (totalment cobert) Veltins Arena, ens van impedir gaudir del partit.
Des del seient 40 de la fila 11 del block V de la Erdgas-Tribüne, el que escriu va vibrar amb el gol de Bojan i va sofrir durant l’útlima mitja hora… al final 0-1. L’ambient durant el partit va ser molt maco, els 1.800 blaugranes estavem en clara minoria davant dels més de 50.000 seguidors del Schalke 04, però ens vam fer sentir.
