A herd of happy rather straight people arrived knocking on the 153G’s big metallic door on Wednesday. They were the four guys from Finland, consisting of three old-timers and one newcomer; Tapio, Iiro, Visa and Riku. (and now I noticed that Hector´s laptop has a spanish keyboard! If this wasn’t hard enough already at this time of an hour.)
The widely recognized 153G hospitality package has once again proven to be one of the great ones. The tenants of 153G offer 5-star accommodation at a very low price. The Finnish herd of happy people made a little excursion to the countryside on Friday and some of the best photos ever were taken on the green fields of next-to-Amsterdam.

R: This was my first time in Amsterdam and the city sure is beautiful. Hectors and Comos dorm was very friendly and they took good care of us. I really liked the countryside of Amsterdam; and jeah the pictures were nice! Hope to come here again.

Compártelo

S’acaben els exàmens i el que és més important, s’acaba la uni (tot això, per la majoria menys un). Així que què millor per celebrar-ho que fer una visiteta al G!!!

De tot el viatge, el que feia més por era el mal temps que ens podíem haver menjat… però no! Excepte uns moments que es va posar a nevar, gairebé no va caure ni una gota (exceptuant l’inevitable fred) i fins i tot ens vam prendre el luxe de prendre el sol amb màniga curta al Vondelpark!

El primer dia va ser una gran petada: llevar-nos molt i molt d’hora, tot el tema fins arribar a ca’n G i… un bon vaporitzador Volcano per començar!! (a bote pronto: màquina que extreu el THC de la marihuana i l’emmagatzema a la bossa de la foto per ser aspirat tot de cop posteriorment). A partir d’aquí, un llarg dia fins la nit. Nit que vam passar a ritme de Drum’n Bass al Cheeky Monday. Quan vam tornar, no vam tenir prou i vam anar a veure què feia el G. Aquest estava en una roomparty on s’havien vestit cadascú d’altra gent de la residència. El G anava transvestit i fins i tot a alguns (sobretot a un - de la UPF xD) li havia sortit la vena travestí que portava a dins. (foto havent arribat / primer dinar, després del Coffee)

Els dies van passar mooolt ràpidament. La veritat és que se’ns va fer el divendres i no enteníem encara com havia pogut passar ja tota una setmana. Així que anirem fent una pluja d’idees per anar rememorant una mica els dies.

Per moure’ns usàvem la bici del Komo, la del… però parlarem primer del Komo. El Kombo (com li dèiem amistosament) és el puto amo… però no hi era així que no podem parlar d’ell, més que el tio tenia un BON magatzem de coses verdes i marrons i un condó també per allà. No, ara en serio, una pena la veritat no haver-lo conegut, així que de moment el Mulet serà l’únic privilegiat d’haver pogut compartir l’estada amb en Kombo.
Tornant al que anàvem… usàvem la bici del Kombo, la del G - quan no ens acompanyava -, i una Junk-mountain bike que ens van prestar. I com que faltaven bicis… ens anàvem traginant mútuament, quelcom habitual per aquestes contrades.
L’important tràfic d’Amsterdam (bicicletes, vianants, tramvies… i algun cotxe) és sempre quelcom a destacar. Però lluny d’un aparent stress, tot aquell paisatge és un caos harmoniós on tots els vehicles es mouen sense cap problema amunt i avall tot escoltant l’etern ring ring dels timbres.

El tarannà general era donar voltes per Amsterdam tot aturant-nos a visitar Coffee’s. De tots ells mencionarem especialment el Hill Street Blues, coffee que es va convertir en un punt habitual gràcies a la música, el propi local fantàsticament decorat, les pastetes de coco i sobretot a la seva comoditat. També es mereix una especial atenció el Basjoe, amb qualitat de la bona i una jamaican crew DE PUTA MADRE!! O el Kadinsky, reconegut per la seva bona herba.

Els primers dies ens va acompanyar el bon temps (excepte el moment de la neu que no va venir a cuento) així que vam aprofitar per passejar una mica. Al matí, les noies van anar al rijkjsmuseum… i els nois van fer companyia al G i el dia no va tenir res més destacat. El següent dia vam aprofitar per apalancar-nos, i prendre el solet al Vondelpark… aquella nit inauguraríem el primer Open d’Amsterdam153G de Poker. Ens vam anar al quarto on té el menjar i la roba i ens vam posar els quatre; això ho vam fer un parell de nits.

Un dia vam pillar les bicis i vam fer una excursió pel nord d’Amsterdam, tot i això es va quedar amb excursioneta ja que la gent va començar a protestar d’hora. Pel camí, els verds prats plujosos, canals, dics de contenció, vastes extensions de terra assecats al mar que estaven en plena edificació - ampliació d’Amsterdam, vaques, moltes ovelles i poblets molt tranquils. Els camins… tot carrils bicis. Per cada carretera, un carril bici… i allà on no havien carreteres pels cotxes, també un carril bici; si senyor!

En general el viatge va ser molt tranquil i relaxat. Vam poder desconnectar tots de la rutina i les obligacions (gairebé) i vam gaudir d’una ciutat que no ens cansaríem de visitar un i altre cop i no només pel que tots ja sabem, pel caos harmoniós del transit, per cadascun dels carrils bicis que hi ha, pels canals, per les cases baixes, per la civilitat que es respira aparentment… i perquè sempre fa gràcia trobar sorra sota les llombardes (recordar mítica frase del Maig del 68: “debajo los adoquines hay la playa”)

Ja per acabar, agrair la paciència que ha tingut el G amb nosaltres (tot i no fer sempre cas del seu Smoking Corner) i per haver-nos acollit a casa seva!!

Gràcies G

ANABEL, JORDI, ROGER, CLARA i g

PS. què bé que s’ho està passant el marrano del G!!!! Clar que sí, gaudeix-ho!!!!

Compártelo

Héctor was kind enough to accommodate me again at 153G, though this time I only abused his hospitality for one night. Tapio is gone (say hi to Turku for me!) but present roommate Komo was a pleasant new acquaintance as well (and was kind enough to lend his bike to me!).

Both hosts are friendly and fun (and, well, pretty handsome, eh?). It must be said, however, that they both do the dishes in a highly inconvenient way, which, thankfully, is rather amusing and apparently they get the job done even if it is sort of stupid.

I’ll soon be in quite a hurry to pack up and catch the next train so I’ll conclude this very brief text by stating that a) Héctor is cool, b) Komo is cool, c) Tapio is cool as well, d) 153G is still among the best places I’ve stayed at during my travelling, e) Amsterdam is cool and f) I can’t come up with anything else so I’ll say again that the guys are very cool. Seeya!

-Ville

Compártelo

Amb dos hores de retard vam arrivar a Amsterdam amb un panorama força esperançador i amb unes espectatives no facils d’assolir, arrivavem al lloc on desde petits haviem frisat per anar-hi despres de veure el gran film: “EL ASESINO DE AMSTERDAM”.

Pero havia de passar algo espectacular i increïble o mes ben dit improbable: vam sortir de la residencia per anar a Paradiso (discoteca), plovisquejava una mica, aixo entrava dins els esquemes, la pluja cada cop era mes abundan i mes… solida!!! Ens va nevar mentre anavem amb la bici i jo portava al Martí darrere. Va ser el dia que més fred vaig passar; mira que anavem preparats però aixo va superar totes i cada una de les nostres precaucions.

Paradiso, impressionant, més que res per la música que posaven: LEGENDS. Tota la nit ballant música dels 60, 70, 80 amb un Dj poc experimentat que feiea scratch amb les imatges que sortien a la pantalla, amb dos negres fent un “combat de ball” i amb tots els colegues de l’Hector lianla per alli.

L’endema vam sortir pel mati a pota ja que sens va petar una roda de la bici quant tornavem de la discoteca. Amsterdam t’absorbeix, tots els edificis tenen classe i elegancia (encara estem buscan un edifici lleig pel centre) no hi ha molt tràfic, la gent és educada, pel terra no hi ha merdes de gos (sembla que vagis caminant per Port Aventura), els ponts son pintorescos, la sensació d’estar envoltat d’aigua fa que no et cansis tant i tot esta ple de bicis. És impresionant la cultura de la bici que tenen aquesta gent; plogui, nevi, faci calor sempre van en bici. Punt apart les paranoies de bicis que existeixen amb dos cadires al darrera, cadira davant i darrera del pilot, amb carro precintat per bebes, amb rems!!!

El segon dia ja teniem bicis i per tant ens vam “atrevir” ha anar fins el mega parc d’Amsterdam on ens van pasar mil anecdotes.

Tema coffees: impresionant la quantitat de catalans que et pots trobar, espectacular les parelles de 40-60 anys fent-se el seu porret, bé que no es pugui veure alcohol, bon ambient i en alguns molt bona musica.

L’ultim matí l’Hector ens va acompanyar fins l’estació no sense abans passar pel Red Ligh District: es bastant raro, l’ambient es trist, ens va impactar un carrero de 1,5m d’amplada tot ple d’aparadors i també el contrast entre una esglesia que al davant mateix tenia un aparador amb el qual compartia carrer.

Per acabar agraïr a l’Hector la companyia i l’estancia que ens a proporcionat en un viatge molt curt que ha sortit rodó.

Gràcies i fins aviat

Adrià i Martí

Compártelo

Tot va començar el dia 31 de Desembre de 2007…. vam arribar a l’aeroport d’Amsterdam i pufff!! no funcionava el tren ni el metro. Sort que vam fer “contactes” amb una parella, ell d’Israel i ella de Rumania i junts vam agafar un taxi cap a casa l’Hector… bueno, l’altra parella no anava a casa l’Hector … no sabem on anava … pero la questio es que gracies a ells el taxi ens va sortir mes economic i tambe gracies a les habilitats negociadores del noi.

Al sortir del taxi, casi no vam haver d’esperar l’Hector i quan va arribar ens va donar una calorosa benvinguda (calorosa havia de ser amb la que estava “caient”). Vam pujar a la 153 G, ens vam cambiar de roba tot preparant-nos per passar una bona i “sana” vetllada. Al sortir de l’habitació, l’Hector, gran savi del fred, va aconsellar al Pau que agafes els guants per protegir-se les mans del penetrant fred, pero aquest renegà del bon consell (cosa que despres lamentaria).

Despres de trobar-nos amb l’Alba i el Martijn vam anar a un pont amb bici, per poder observar els focs artificials tan tipics d’aquest pais i palpar l’ambient estrident dels petards entre carrers estrets i canals humits. Cal destacar que les mesures de seguretat son minimes i des d’aqui volem expressar la nostra repulsa a aquests actes perillossos i inconscients.

La resta de nit la vam passar entre carrers, cases amb flames, cases de Nick’s, i la discoteca Paradiso, essent tot molt confús degut a l’ingest de begudes alcoholiques. Cal fer un esment important a que al sortir de la discoteca a les 05′30 la boira havia inundat els carrers d’Amsterdam i provocava una perdua de visibilitat considerable.

Es interessant observar la importancia de la bicicleta com a mitja de transport; gent de totes les edats, cultures, etnies, idiomes, … utilitza la bicicleta per desplaçar-se.

El tema mes preocupant de tots es el següent: EL FRED!!!

La gent d’aqui ja hi està acostumada pero nosaltres no, i la veritat es que moure’s amb bici amb un aire gèlid golpejant-nos amb força i congelant-nos les sinapsis neuronals amb la seva fredor electrica, es com a minim inquietant.

A sobre, els Amsterdammers tenen “guasa” i els cabrons fiquen als aparadors dels coffeeshops el cartell: Air Conditionned… i a mes a més no tenen prou de fer la gracia, sino que en alguns locals van i l’encenen (estas a -2ºC al carrer i et foten l’aire acondicionat a 16 ºC dins un coffee). I parlant de coffees, diu la tradició que cada coffee te el seu propi gat negre i tenebros per menjar-se els inocents ratolins neerlandesos…

Resumint, gran pais i millor gent!!! Fins i tot trobarem a faltar el fred, ja que la linia entre l’amor i l’odi es molt fina, o potser no…

PD: moltes gracies Hector per fer la nostra estada en la teva “humil morada” tan agradable i acollidora… ets un perfecte amfitrió!

Tot ziens

Pau i Meri

Compártelo

Bufff seria un rollazo explicar el que hem fet per aquí Holanda, així q passem directament al que ens ha semblat…

Fot un fred increible. Eh, però de debò, a més que comença a pegar quan es fa “de nit”, o sigui a les 5 o així… Impressionant, la gran cagada del viatge ha estat no portar més abric…

Delft, Rotterdaam i Den Haag (La Haya) poca cosa… a més que el tema tren val un ou així que si veniu a Amsterdam per pocs dies, centreu-vos en aquesta ciutat que té moltíssimes coses que veure. Delft en realitat està una mica millor, més tranquil i amb més construccions antigues que veure… però això sí, a les 6 de la tarda TOT tancat.

I és clar, Amsterdam és impresionant. Trams, bicis, motos, cotxes, busos i gent… a vegades penses com és que no hi ha accidents cada dia, però no… hi estaran acostumats. Això sí, quan un conductor es salta alguna senyal en detriment d’alguna bici, la bronca que li cau és bestial. Mil canals, llocs com el Museu d’Història o la Casa d’Anne Frank que expliquen una mica qua ha passat a aquesta ciutat per arribara on és ara, el barri roig que és tal com ens l’imaginem… i ple de tios, és clar. Amsterdam té mil llocs per visitar, mil experiències per viure… és com deia el G: no és ciutat d’una foto, sinó més d’una forma de viure.

I parlant del G, òbviament està encantat amb Amsterdam… i per no estar-ho…

Per part nostra, aquí acaba la crònica des d’Amsterdam. Això sí, un últim consell: aneu amb ciudado amb les “setas” màgiques per què… pot ser que no et fagin cap efecte, com ens passa a nosaltres 3 hores després de menjar-les!

Fran & Jessi

Compártelo

As the best friends of Tapio, we felt that we have to pay a visit in Sarphatistraat. We arrived on October 31st to the central station with our backpacks and after we found Tapio from there, he took us immediately to the Red Light District. First things first, of course… After that we walked to our new home, Sarphatistraat 153G, where we met Tapio’s roomie Ben Estiller de Cataluña (also known as Hector). First night we wandered around the city desperately searching for a bar that didn’t close “in 15 minutes”.

The next day we rented some bikes and cycled around the city. We cycled so much that actually one of us fell down and passed out for a moment. Fortunately he was OK and soon we were ready to hit the big Halloween party. I really don’t remember anything of it though…

On the third day we found the true greatness of Amsterdam: cycling. We cycled around and around Vondelpark and after that we followed our confused leader back to Sarphatistraat. It was by far the slowest bike trip ever. And funniest.

The next day we took a bike trip to the countryside and saw a lot of cows and horses and sheep etc. It was fine but after that we decided to hit the red lights again. We also visited some local bars and partied till dawn like crazy party animals.

Yesterday we got guilty conscience from all the red lights so we decided to visit the library and take a boat trip around the city. After that we were ready to go into the red district again.

Today we visited the Rijksmuseum which was surprisingly different from the Red Light District in a negative way. But it was ok I guess. Now we have packed our packs and ready to eat our meal that Hector prepared for us and leave. We really enjoyed staying in Tapio and Hector ’s room (6 guys in a small room) and everything has been great. Big thanks to Tapio and Hector!!

Compártelo

 El G no les tenia totes però al final dos males influències arribaven per pervertir la tranquila estança que en G tenia amb l’amic Tapio.

Tots sabiem- encara que el G les mata callando - que el tio era un relacions públiques i vam veure que se ‘estaba cociendo allí’.

Ja el primer dia teniem una festa de cumpleanys d’una noruega (no parenta del Soljkaer) i vam coneixer tot tipus de gent de diferent nacionalitat i que no només venia a fer un erasmus! La primera nit va ser anar coneixent la gent que s’acostava a fumar a la terrassa i així anar acumulant personal allà. La spanish people que sempre la lia per allà (i concretament la mediterranian people) va fer mostra de la seva petjada i va aconseguir molestar al tranquil ciutadà holandés que més d’un cop va fer mostra del sorollosos que arribàvem a significar. Cal dir que aquella nit un grec ens ajudava a pujar els decibelis i també una colla de borratx@s polac@s que van animar al personal.

Aquella nit vam veure com el G pot ser el rei, el jefe i tot això però el puta es va perdre de camí cap a casa. Ens vam tirar vora d’una hora fotent voltes – fins i tot vam passar per un punt dos cops! – per Amsterdam fins que vam parar a mirar on erem i vam resultar estar a pendre pel cul de casa. Per transportar-nos arreu d’Amsterdam em usat la bici del G i la d’un company que està de viatge, però clar, quan ens em mogut 3 sempre hem hagut de trajinar algú. La gràcia és que allà ja està pensat perquè la bici sigui sempre biplaça, és tot una experiència i un art perquè anant a darrere se’t carrega una cama moltíssim i acabes amb les cames i el cul trinxades del ferro del “seient”.

Agulletes a part el primer dia va ser fotut perquè no s’havia dormit una merda – fora d’una important migdiada víctima de X – però va ser només ‘an introductory day’.

El segon dia estava destinat a mirar més cosetes i a part que vam llevar-nos força tard, encara fou prou productiu. Tarda passejant amb bici i a pota pel centre d’Amsterdam.

Al vespre vam anar al museu Van Gogh amb el G i un amic italià (Giulio). Concretament a part d’haver la exposició permanent de l’artista holandés, havia una temporal de “Barcelona 1900”… casualitats de la vida.

A la nit ens esperava festa d’aniversari de la Resi (Sarphatistraat). Multituds de gent d’arreu Europa i altres contrades es van reunir en una habitació regentada pel portuguès que feia l’aniversari, que portava un pedal considerable. Quan ens van fer fora de la Residència s’havia de mobilitzar una tropa de bicis – uns 30 erasmus, d’entre ells tota la colla de ‘catalan and spanish people’, en bicicleta pel centre d’Amsterdam. Vam acabar a Paradiso on per entrar et caxejaven i et miraven fins i tot el que portaves dins la bitlletera! Pedal important i cap a Sarpharistraat – sense perdre’ns i ràpid aquest cop!

A partir d’aquí el diumenge resacós, dormint tot el matí i apalancats en un coffee a la tarda… nit… italo-spanish dinner a hora Mediterrània (23.00h!) Petilles i a fer nones per marxar amb bici cap el nord l’endemà…

…però l’endemà ens vam sobar un pèl i vam decidir passar el dia pels parcs, dinant (carbonara condimentada dura de païr) ‘por ahí’ com un bon holandes feliç amb un dia tan radiant. I per la tarda mirant noves zones d’Amsterdam, perquè en el fons, la gràcia és patejar i fer amb bici la ciutat i anar vivint la ciutat per cada raconet. Nit: sopar a hora europea, amb especial convidada: l’amiga Kosovar del G. Gràcies a la tendida conversa, s’ha vist lo magnific que no només és Albania sinó també Kosovo i lo molt que val la pena visitar-ho!

L’endemà bici ‘a cuestas’ i cap al nord d’Amsterdam. L’aire fred dels prats, combinada amb la flaire de les vaques feia d’aquell ambient, un lloc entrenyable. Tota la zona, que era una mena de delta, estava asfaltada de carrills bici i estretes carreteres envoltades per prats i aigua - el mateix mar del Nord i infinitud de canals -. La ruta va resultar ser d’uns 30km on l’anada va ser plàcida però el vent de la tornada va trinxar-nos les cames… xocolateta calenta al Centrum i cap a Sarphatistraat. Soparet per la zona de restaurant, que un dia ja tocava… i a descansar que el cos ho necessitava!

Demà serà l’últim dia i toca acabar de viure la ciutat que ens ha acollit durant aquests sis dies. Resultat força satisfactori i maravellats dels raconets i de la vida de la ciutat i el país… una vida idílica sobre dues rodes.

I del G que us hem de dir… mira si està a gust que ja diu que s’hi vol quedar tot un any! Caram tú!

A gust i agraïts que ens acollissin a la Sarphati i especialment a l’habitació 153G!

Moltes gràcies Mama-G!!!!!

ARNAU i ROGER

Compártelo

On Monday evening arrived to our room our first guest…

A brief evaluation of the place from the guest follows:

Character: 100% (Two of them, actually,both guys are charming)

Security: 90% (-10% because Hector looks quite deadly with a knife in hand)

Location: 70% (Pretty close to the centre, not bad at all)

Staff: 110% (Very friendly, excellent services all around)

Fun: 110% (Oh yes!)

Cleanliness: 95% (The place is tidy enough for two girls to live in!)

Overall: 95,8% (As close to perfect as it gets, really)

Not bad! These guys are real proffesionals at providing acommodation. Free internet access, hot shower, excellent company, guided tours of the city, sports (sofa-carrying!), conversations on food culture differences, free fishfood courtesy of Hector and much more. How many hostels d’you think provide all that for the rather low price of 0€/night? I highly recommend Sarphatistraat Hostel! Female guests will gain an extra benefit from the stunningly handsome and well-built topless young men frequenting the room in the mornings.

Compártelo