Crònica resumida dels dies 29/8 al 2/9:
Tot això comença un 29 d’Agost de 2007 a l’aeroport de Schiphol (Amsterdam), després de matinar per anar a l’Aeroport de Barcelona-El Prat (quelcom que ja portava fent els últims 7 dies donat que treballava a la Terminal A fent enquestes) i agafar el vol XG 1047.
Són les 09:15h quan recullo l’equipatge que he facturat. Amb decisió compro el bitllet de tren (4’30€) i agafo el tren que està a punt de sortir per la via 3 i té per destinació final Centraal Station, just al centre d’Amsterdam. Un cop allà m’afanyo a trobar les taquilles per deixar la maleta gran que porto arrossegant tot el matí. Surto al carrer, són les 09:45h, i busco els tramvies 1,2 o 5, els quals m’han de deixar molt aprop del lloc on, a les 10:00h, el International Student Network (ISN) fa la benvinguda als i a les estudiants d’intercanvi o d’Erasmus que acull aquest curs la Universiteit van Amsterdam (UvA).
Finalment, i després de només poder mirar recorreguts de tramvia al punt d’informació donat que hi havia cua, agafo el número 9, donat que deixa a Spui (es veu que no es pronuncia tal com s’escriu, tal i com comprobo). Al baixar em trobo uns joves amb rètols “ISN Welcome”; primeres paraules en anglès.
Arribo a les 10:15h al lloc on es fa la benvinguda…. el qual resulta ser una esglèsia protestant! Segona sorpresa: l’acte encara no ha començat. Tot just puc assentar-me a l’última fila de bancs quan comença. L’acte s’ha fet íntegrament en anglès. Acte seguit (mai millor dit), caminem fins al menjador de l’edifici central de la UvA, a l’altre costat del canal. Sóc el primer en registrar-me del meu grup, el 19; saludo als “coaches”, estudiants neerlandesos de la UvA. Va arribant gent a la taula on estic sentat, un anglès, un alemany i una grega, però ja no coneixerè a ningú més del grup ja que em diuen que seria millor que el noi anglès i jo anèssim a l’oficina de l’empresa de l’allotjament (De Key) a recollir les claus de les nostres habitacions. Al sortir de l’edifici conec els pares de l’anglès (resulta que han vingut amb ell). Una gent molt amable, ja que, desprès que els dos tornem a agafar l’equipatge, em conviden a venir amb ells en taxi fins a la porta de l’oficina de De Key. Després de signar el contracte d’arrendament, m’acomiado de l’anglès i els seus pares, ja que ell viurà en una residència diferent a la meva.
Sarphatistraat 153
Camino arrossegant la gran maleta fins a la meva residència (Sarphatistraat 153); l’habitació està molt bé; bones vibracions. El “roommate” m’ha deixat una nota de benvinguda.
Dino un sandwich i torno, sense mapa, cap al centre per a prendre part en el taller que li toca fer al meu grup. Arribo tot just quan ha començat, gent jove es saluda tot preguntant-li a l’altre pel seu nom i el país d’on ha vingut. Tot seguit es fan rotllanes i es plantegen temes sobre els que parlar per, suposadament, trencar el gel. A la meva rotllana hi ha dues franceses, una alemanya, un suec, ….
A les 18h comença la “borrel” (prende en un bar unes birres amb la gent) en una discoteca i, desprès de sopar a les 20h (tardíssim segons l’horari neerlandès), la festa continua en un pub fins que, després de 20 hores despert, torno a la residència….
…. a l’entrar a l’habitació em trobo el meu roommate: un finlandès!!!.
Compártelo
