Versión en castellano publicada en http://www.erasmusblogs.es

El dissabte passat vaig conèixer en una típica Erasmus dorm party a un de Maurici, amb el qual vaig estar parlant una estoneta doncs la curiositat em va poder… qui sap si mai més em creu-ho amb un/a mauricià/ana!.

Aquesta anècdota em porta a escriure sobre les coneixences que es fan durant l’Erasmus, un tema que tard o d’hora havia de caure (i els que han de caure encara!)…

D’entrada dir que l’homo Erasmus té unes necessitats de socialitzar-se per sobre de la mitjana, fet que el porta a presentar-se innombrables vegades. Segons l’experiència del que escriu, en tota presentació sempre s’esmenten dos aspectes: nom i procedència. A partir d’aquí la conversa sorgeix… i es fa més o menys llarga. En molts casos la cosa no passa de ser una conversa superficial (s’està en una party, al cap i a la fi!) sobre els típics tòpics que cada lloc de procedència comporta… o sobre el que cada un estudia… o sobre qualsevol altra cosa… i és que els camins del CH₃CH₂OH són inexcrutables…

Així doncs, el que li succeeix a l’homo Erasmus al cap d’un temps és que ha conegut a un “munt de penya” de la qual, en la gran majoria de casos, amb prou feines recorda el nom i sap quelcom més; però, això sí!, sap que hi ha una complicitat mútua (una “Erasmus connection“) que fa que, al tornar-se a trobar amb qualsevol dels/de les que “algun-dia-no-se-sap-on” va “conèixer”, la conversa sorgeixi sola… i aquí - altra vegada - el beure sense tenir set, ajuda… I és que és evident que, a aquestes alçades, una Erasmus party no és una Erasmus party si no hi ha quelcom que “la regui”; però malgrat aquest conegut fet, seria falaç atribuir totalment al CH₃CH₂OH la responsabilitat de crear l’ambient que hi ha en una Erasmus party. I és que des de ben al principi, abans de mullar els llavis, la gent ja està predisposada… tot i que és indubtable que al passar les hores hi pot estar més.

Però bé, tornant al tema, la qüestió és que aquesta complicitat permet que l’homo Erasmus conegui, en poc temps, a molts i moltes de la seva condició. Una altra cosa és “quant” els coneix*… i per quant temps*. I és que la intensitat de la majoria de les coneixences és baixa* degut a la gran quantitat i al, en comparació, poc temps. Però totes (i sinó, gairebé totes) les coneixences es fan en un ambient de festa, fet que fa que fàcilment els homos Erasmus guardin un gran apreci per tots/es els/les seus/ves coetanis/ànies; d’aquí vé el fet que el “bon rotllo” entre iguals sigui un dels trets definitoris de la tribu urbana dels Erasmus (la qual mereix un post que, més d’hora que tard, caurà).

I aquest (magnífic) ambient, juntament amb altres coses, fa que, quan la vida de l’homo Erasmus arriba a la seva fi, l’abisme sigui considerable…

Tot i (encara) no haver arribat a tal (tràgic) moment de la seva vida, l’especimen - d’homo Erasmus - que escriu ja va començar a “ensumar” la magnitud de tal catàstrofe fa poc. I el que succeirà a finals d’aquest mes - fi del semestre - serà, de ben segur, una experiència per a prendre nota…

I, vés per on! A la mateixa Erasmus dorm party del passat dissabte, al que escriu se li va revelar quelcom que exemplifica - de fet, sublima - la magnitud de la tragèdia; en altres (menys tràgiques) paraules, el que li suposa per a l’homo Erasmus la pèrdua del contacte amb els iguals (coneguts/des) i de l’hàbit de conèixer-ne de nous (coneixences)…

Les sàvies (i expertes) paraules provenien d’un (el grec) dels coaches del ISN Group 20. Aquest individu, un ex-homo Erasmus, explicava que després d’haver exercit de coach d’un grup (en el qual un, d’alguna manera, s’hi podria incloure) de “nou nats” homos Erasmus aquest Agost, tenia molt clar que no volia repetir l’experiència. El motiu, lluny de ser el poc que li havia agradat, era - ben al contrari! - que no volia tornar a passar per l’experiència de conèixer gent nova i, cinc o deu mesos després, haver-la d’acomiadar sabent que al curs següent la vivència seria, en el fons, la mateixa. Amb això, aquest home renunciava a conèixer més gent, ja n’ha conegut massa!, ja manté el contacte amb molts/es, ja ha hagut d’acomiadar-se masses vegades…

…un drama (grec), que sublima l’èpica de la tragèdia (Erasmus)…

(*): No cal dir que altres coneixences més intenses també es desenvolupen al llarg de la vida de l’homo Erasmus… però bé, aquestes - en tot cas - es mereixen un altre post… que algun dia ja caurà!.

Compártelo

La setmana passada va acabar el Blok 2, moment doncs per - tal i com vaig fer amb el Blok 1 - fer una valoració de les assignatures cursades a la UvA.

Macroeconomics: Growth Theory (321BE): és a dir, aprofundiment en el model de Solow (és a dir, un festival d’equacions). El professor (K.B.T. Thio) explica a partir de les seves slides, les quals mai són vistes totes durant les 2 hores setmanals de lecture, però s’espera que l’estudiant es llegeixi pel seu compte la meitat del “totxo” (“Introducing Advanced Macroeconomics, Growth and Business Cycles”, P.B. Sørensen and H.J. Whitta-Jacobsen). La cosa pinta difícil. Aquesta és l’assignatura convalidable per Macroeconomia I de la UPF.

Political Economy: Dialectical Methodology (336BEU): A aquesta m’hi vaig apuntar per pura curiositat i després de la primera classe en vaig tenir prou per decidir no seguir-la. Es tracta d’una assignatura els continguts de la qual són el llibre que el professor ha escrit (“The Capitalist System; a systematic-dialectical presentation”), amb la particularitat que el professor (G. Reuten) és un senador del Socialistische Partij.

Així doncs, en aquest Blok 2 només he seguit una assignatura ja que el repte d’aquesta tardor era donar el primer pas per a aconseguir el que anomeno “la quadratura del cercle“: treure’s la carrera en 4 anys a pesar de fer un Erasmus de 1 any. Per tant, en comptes de fer una segona assignatura a la UvA la idea era estudiar pel meu compte per aprovar l’examen de Microeconomia Aplicada a la UPF del dia 17… *

(*Malauradament, el més que probable suspens amenaça la consecució de tal fita)

Compártelo

El day trip del dissabte 20 a Rotterdam i Delft havia de marcar el començament del cramming period, però clar, no començaràs a estudiar en diumenge… especialment quan t’han organitzat una tarda ” històrico-cultural”: visita al Verzetsmuseum (Museu de la Resistència Neerlandesa) i passejada guiada pel barri.

La veritat és que va servir per assabentar-se del que va succeir per aquestes contrades (i d’altres més llunyanes) durant la IIª Guerra Mundial…

Tot i que el Regne dels Països Baixos es va declarar neutral al començament, el 10 de maig de 1940 l’exèrcit Nazi va envair els Països Baixos i en pocs dies (bombardeig de Rotterdam inclòs) van acabar amb la dèbil resistència. Així que mentre el govern i la reina Wilhelmina s’exiliaven a Londres (Churcill va dir que la reina era l’únic home de debó del govern neerlandès), els neerlandesos entraven a formar part del Tercer Reich (quelcom que només devia celebrar la minoria dels neerlandesos que pertanyien al Nationaal-Socialistische Beweging, fundat el 1931).

Així que els nazis van començar amb les seves “mesures”:

A l’octubre de 1940 van “demanar” a tots els funcionaris que declaressin a quina raça pertanyien… en altres paraules, volien tenir clar quins eren els “germans aris neerlandesos” i qui (i quants) eren jueus.

Al gener de 1941, van fer un mapa d’Amsterdam en el qual indicaven on vivien els jueus , ja que a la capital vivien 80.000 dels 140.000 jueus que vivien als Països Baixos.

Cada punt negre són 10 jueus

Així que els/les neerlandesos/es es van haver d’enfrontar amb el dilema: col·laborar o no amb els alemanys… (quelcom que ha remogut la “consciència nacional” des de 1945).

El 25 de febrer de 1941, despès de les primeres detencions massives de jueus, va tenir lloc l’única vaga general en defensa de la minoria jueva feta per població no-jueva dins del territori del Tercer Reich.

Mentrestant, a la resta del Regne dels Països Baixos, és a dir, a les colònies, es van viure dues situacions diferents:

Surinam, les Antilles Neerlandeses i Aruba van restar com els únics territoris “lliures” del Regne dels Països Baixos.

En canvi, a les Índies Orientals Neerlandeses l’exèrcit colonial va ser derrotat pels japonesos (14/3/1942), posant així fi a 300 anys de colonialisme neerlandès en el qual contra més blanca es tenia la pell de més alta classe social s’era; era el torn de l’Imperi japonès.

Així que mentre que a la metròpoli els nazis començaven a deportar als jueus als camps de concentració per no ser de raça ària… els japonesos “allotjaven” en uns altres camps a tots/es aquells/es que no tenien suficient sang indonesia: els neerlandesos blancs.

Evidentment, el destí dels uns i dels altres va ser molt diferent… dels 140.000 jueus residents als Països Baixos només havien sobreviscut 30.000 el 1945.

Hollandse Schouwburg

Finalment, els Països Baixos van ser oficialment alliberats pels aliats el març de 1945, tot i que el sud ja ho havia estat abans de l’hivern.

En el cas concret de la ciutat d’Amsterdam, els alliberadors van ser majoritàriament soldats canadencs, molts dels quals es veu que van deixar descendència…

Pel que fa a les Índies Orientals Neerlandeses, no va ser fins el desembre de 1949 que la República d’Indonèsia no va veure reconeguda la seva independència.

Compártelo

Ara que ja han acabat les classes del blok 1 (*), i abans que faci els exàmens, és un bon moment per fer una valoració de les assignatures que he cursat:

D’entrada dir que em vaig matricular a quatre cursos, però només amb la idea de centrar-me en International Economics i escollir un altre (o dos, si realment valia la pena) d’entre els altres tres (Institutional Economics, Public Economics, History and Methodology of Economics).

International Economics (320BE): Aquesta assignatura aprofundeix en els temes de comerç i de, sobretot, política monetària a nivell macroeconòmic. A la UPF es convalida per Economia Internacional II. El professor (Veestraeten) és un belga/flamenc bastant “caxondo” sempre disposat a deixar anar algun comentari graciòs que no sempre recull rialles. Hi ha dues hores de lecture i dues més de tutorial per setmana, el primer és la classe pròpiament dita mentre que les altres dues hores són per corregir els exercicis -voluntaris- setmanals (i l’assignment si toca). Durant el curs s’han de fer, en grups de quatre, tres assignments (setmanes 2, 4 i 6) i un essay (deadline: l’últim dia de classe). A més, s’ha de llegir un “patacot” de fotocòpies (350 pàg.) en les quals està tot el temari de l’assignatura, o sigui, més del que es parla a classe. Ja veurem a l’exàmen, però no és fàcil…

Institutional Economics: micro-institutional perspective (329BE) : Aquesta és una assignatura bastant peculiar; d’entrada el títol, si bé no es pot dir que no sigui l’adequat, despista una mica durant la primera part del blok, ja que el professor (Knaack) es dedica a fer una re-evaluació de la revolució industrial -personalment, no suficientment convincent, si bé almenys té un enfocament menys ortodox de l’habitual-, i, per altra banda, el que succeeix és que té un munt de lectures (>500 pàg.), moltes de les quals es fan pesades. Al final, l’assignatura s’ha tornat a posar interessant. Diria que és una assignatura “de tranquis”, en el sentit que vas a classe, escoltes i vas llegint semanalment, però que l’has de portar al dia perquè si no se t’empatxen les lectures acumulades.

…aquesta va ser la meva tria durant les primeres setmanes de classe; però desprès de veure que Institutional Economics no era lo que m’esperava (amb això no vull dir que no estigui bé), vaig provar d’anar un dia Public Economics…

Public Economics (324BE): és un misteri com aquesta assignatura es convalida a la UPF per Gestió de l’Empresa Pública… una simple comparació de programes evidencia que economics of conflict o social choice theory són conceptes distants d’altres com copagament o contractació externa… I l’altre misteri és el professor (Abbink), un home de laboratori: callat, immutable i solitari. El temari no sembla ser gaire extens (ja veure’m l’exàmen…) donat que cada grup ha de fer una presentació d’un paper - i això ocupa moltes hores quan hi ha molta gent inscrita -, però abans del dia de l’exàmen cada grup ha d’escriure un essay bastant llarg sobre el paper que ha presentat prèviament.

…i bè, em va convèncer (el fet de la convalidació va ajudar), així que durant la segona meitat del blok 1 he estat seguint tres assignatures, però amb la idea de només presentar-me als exàmens de International Economics i Public Economics… espero que la jugada em surti bé!.

Ah!, sí, ja me n’oblidava… la quarta assignatura a la qual em vaig inscriure va ser:

History and Methodology of Economics (319BE): …de la qual en vaig tenir prou amb la primera classe: si bé la primera hora la cosa es va posar interessant amb el professor parlant del Wiener Kreis (primera vegada que un servidor en sentia a parlar…), a la segona va quedar clar que el tema del curs era Observation in Economics, un tema que, a part de no ser de la meva predilecció, està pensat per aquells/es que volen fer recerca i experiments al laboratori (sí, a Economia també es fan experiments i també es fan en un laboratori).

I amb això us deixo, el periode d’exàmens comença el dilluns i un s’ha de posar a estudiar; per sort, els meus exàmens són el 30 i 31…

(*): Aquí el semestre està format per dos bloks (sí, en neerlandès s’escriu així), cadascun dels quals dura set setmanes i té el seu periode d’exàmens, per tant, si es compara amb la UPF, aquí en set setmanes es “poleixen” una assignatura de 5 crèdits ECTS mentre que el que escriu està acostumat a assignatures de 4,8 crèdits ECTS que duren deu setmanes (i que a més, tenen una hora més de classe per setmana i menys lectures).

Compártelo

Bé, a aquestes alçades ja és hora (com algú em va recordar fa poc) de parlar del motiu (oficial) de la beca Erasmus… els estudis.
Estic estudiant a la Universiteit van Amsterdam (UvA) , institució fundada el 1623 amb el nom de Athenaeum Illustre per a ensenyar Filosofia i Comerç (els neerlandesos, una nació de comerciants!). Durant el segle XVII es van introduir els estudis de Medicina, Dret i Teologia. El 1815 va ser reconeguda com a institució d’educació superior, i al 1877 va esdevenir la “Gemeentelijke Universiteit van Amsterdam” (Universitat Municipal). Així doncs, el nom actual data de 1961, quan el govern central es va fer càrrec del seu finançament.

I jo, estudiant d’Economia, estic estudiant a la Faculteit Economie en Bedrijfskunde (FEB), la qual va ser creada el 1922. Segons es pot llegir a la seva web el seu departament de recerca està entre les 10 millors d’Europa… quelcom que, en la modesta opinió del que escriu, no es correspon amb la biblioteca que té: petita i amb un horari increïblement restrictiu (estic molt ben acostumat a la UPF, ho sé!)… .

Roeterseiland (és el conjunt d’edificis que es veuen al centre del fons de la imatge)

…l’edifici on es troba la FEB forma part del “campus urbà” de Roeterseiland, juntament amb altres facultats.

… oi que Roeterseiland sembla una fàbrica?? Ho dic perquè té com una espècie de xemeneia coronada amb el logo de la UvA que de lluny li dóna un “aire fabril”…

…ah! Gran detall!! Donat que estem on estem, Roeterseiland no podia ser menys i té, just davant, un flamant coffee shop…

Compártelo

Síííííííí!!!

Aquest matí ha estat una gran satisfacció comprovar que el meu nom està entre els afortunats que han conseguit una beca de tipus A!!!!

Avui (tot i que fa un dia molt dolent) és un gran dia!

Això s’ha de celebrar!

Compártelo

Això de viure en una residència d’estudiants vinguts d’arreu del món (tot i que bàsicament d’Europa) té el seu què…

Estava jo ahir al vespre sense cap “plan” o, més ben dit, amb el “plan” de quedar-me sol a l’habitació (el roommate no hi era perquè tenia “plan”: jugar al póker) escoltant música i navegant per internet i anar-me a dormir aviat (un “plan” que encara no m’havia ocupat cap vespre des que sóc aquí, per raons òbvies), quan de sobte vaig pensar que podria anar a veure qui seria el roommate del company de la UPF que arriba aquest divendres…

… truco a la porta 155H i, per sorpresa meva, m’obre un brasiler que ja vaig conèixer el diumenge passat a la “borrel” de Sarphatistraat. Li explico que venia per avisar-li que coneixia el seu roommate, el qual vindria divendres, blablabla…. i el tio, encantat, em convida a passar i em presenta una amiga seva kosovar (!) …

…total, que ahir al vespre vaig veure un partit de futbol que (d’altra manera) no hauria vist en ma vida: Shqipëri (Albània) vs Nederland (Països Baixos) …

… el partit no va estar malament, els albanesos van jugar prou bé com per estar a punt de marcar un parell de gols (un gol anul·lat per falta i una pilota que va treure van Persie de la línia de gol). Fins a les acaballes del partit la cosa estava molt igualada: els albanesos aguantant a darrera, jugant dur i sortint a la contra, mentre que els neerlandesos no dominaven i només arribaven puntualment amb centres a l’àrea o xuts des de lluny.

Però, malauradament, va acabar passant el que passa tantes vegades en partits com aquests: en el minut 87 al nº5 d’Albània se li en va anar la castanya i va ser expulsat; en el minut 91 van Nistelrooy va marcar el 0-1…

…quedeu-vos, però, amb aquests detalls: 1) una estudiant kosovar es desplaça a casa d’un amic que té televisió per a veure un partit de la selecció albanesa, 2) una part important del públic de l’estadi de Tirana que ahir al vespre donava suport a la selecció albanesa havia vingut expressament de Kosovo, 3) el jugador nº5, Cana, de la selecció albanesa (que precisament va ser l’expulsat) és kosovar, i, per tant, l’ídol de molts/es kosovars que ahir seguien el partit…

…detall (balcànic?): per cert, l’àrbitre del partit va xiular el final del partit abans que es complissin els minuts que havia afegit… i és que el partit es jugava a Tirana, i (casualment) poc després del 0-1, a un jugador neerlandés li va explotar un petard, llençat des de la grada, ben a prop del cap…

Compártelo

Quan estàs fora de casa fas coses que allà no fas… i no, (aquesta vegada) no em refereixo al que estàs pensant…

A proposta d’en Carlos, un dels catalans, ahir 11 de setembre vam organitzar un “sopar català”: un pa amb tomàquet (encara que el pa de pagès va ser, òbviament, impossible de trobar). La gràcia és que, com ja va sent costum, aquest sopar es va fer a l’habitació dels madrilenys, i és que la seva s’ha convertit en el punt de trobada de la Spanish people ( i mira que aquest cop no és perquè estiguin al centre!)

… i doncs, aquí estan els dos madrilenys, un català (propietari de la bandera de la finestra), un andalús i l’altre català (un servidor, que tira la foto). Com les Heineken i Amstel demostren (a més de l’embotit) va ser un “Dutch pa amb tomàquet” !!

Bé, i desprès es van anar afegint més integrants de la “Spanish people” i els dos del Perú…

… i d’aquí cap a la tradicional “borrel” de cada dimarts, que ja us explicaré un altre dia en què consisteix…

Compártelo

Un vé d’on vé, i segons d’on vé es troba que els que no venen d’on ell vé tenen uns certs clichés/prejudicis i coneixements/desconeixements sobre el lloc d’on vé…

Aquests dies he hagut de respondre moltes vegades a la pregunta “Where do you come from?” i m’he trobat amb reaccions diverses, moltes de les quals m’han inspirat per escriure aquest post.

Però el que m’ha animat a escriure’l avui mateix ha estat el comentari del professor D. Veestraeten (Interantional Economics): “In Belgium there are two tribes: the Flemish and the Walloons“… i això ho diu ell, que és de la tribu dels flamencs (em refereixo a aquells que ni volen ni toquen “las palmas“).

…so, let’s talk about tribes :

La “Spanish people” : ser identificat com a part de la tribu de la “Spanish people” provoca que la següent pregunta (o comentari) del qui pregunta estigui relacionat amb:
a) les meravelloses vacances que el/la que pregunta va passar al territori de la tribu (”Spain”)
b) la llengua de la tribu (”Spanish“), el “Hola, ¿qué tal?” o el “Yo hablo un poquito de español” és el més freqüent,
c) Aclariment sobre la tribu a la qual pertanys…. (veure comentari sobre la “Catalan people“)
d) l’esport preferit per la tribu (football),

Tot i això, si el lloc on es fa la pregunta és una discoteca/pub, automàticament se t’identifica amb la virtut de la tribu: ser un “fiestero“, i, evidentment, quin millor lloc per trobar a un Spanish que una nit en una discoteca/pub!!!

Un altre comentari bastant freqüent que et fan és que s’han trobat/conegut molts membres de la “Spanish people” aquests dies, i és que es veu que és una de les tribus amb més membres que fan Erasmus per aquí…

Ser identificat com a membre de la “Catalan people” suposa que el/la que pregunta té uns coneixements previs sobre la tribu catalana i el seu territori (Catalonia). Els comentaris sobre aquest tema es centren en:

a) la situació política: sobre si és una regió de Spain o si els membres de la tribu catalana s’independitzaran de Spain. (El millor però ha estat la pregunta d’un grec: “Do you support the Catalan revolution?“).

b) la llengua de la tribu (Catalan): o bé vol saber què tant diferent és el Catalan del Spanish, o bé es sorprenen que a les universitats facin classes en Catalan (i més d’un/a se m’ha queixat que un amic/ga seu/va va anar d’Erasmus a Catalonia sense saber-ho).

I el més graciós és que la “Catalan people” suposa al voltant de la meitat de la “Spanish people“… Ja hi ha hagut un madrileny que, davant la predominància, ha deixat anar “bueno, ya sé que hay mal rollo entre madrileños y catalanes pero aquí somos todos de la misma familia“…

“Barcelona” : comprovat! “Barcelona” és una paraula màgica, millor dit, és un mite; la gent al sentir-la se li il·lumina la cara, somriu i deixa anar un “What a wonderful city” o senzillament un “Ohhhh!!!”. La gent que no hi ha estat mai et parla sobre el mite i les ganes que tenen d’anar-hi, mentre que els que hi han estat et confirmen el mite i et parlen de lo bé que s’ho van passar de festa o el molt que els hi va agradar Gaudí. També pot passar que et preguntin pel Barça i els 4 magnífics (Eto’o, Ronaldinho, Messi, Henry), però sobre això, (no sé perquè serà) només te’n parlen els tios…

En fi, que ser de “Barcelona” t’assegura caure bé a la gent…

Compártelo

    Desprès de caminar masses hores amb el meu grup pel centre d’Amsterdam amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant (únicament) el bescanvi, l’objecte més original que es pugui trobar a Amsterdam, vaig arribar a l’habitació a mitja tarda del dissabte 1 per a dormir una miqueta i preparar-me per la “Final Party”…

Sobre la “Final Party” a l’Odeon només puc dir que m’ho vaig passar molt bé durant tota la nit (no ho explicare’m tot en aquest blog!, evidentment) .
Ara que hi penso, la tornada caminant cap a “casa” se’m va fer semblant a les caminades per tornar que faig després de sortir de festa pel centre de BCN, però amb més fred és clar!.

Compártelo