The plumber when checking the piping system of 153G room…, the Albert Heijn’s shop assistant in the cashier…, the civil servant when registering in the city hall…, the waitress of the budget restaurant of your neighbourhood…, any professor and any of your classmates at UvA…, the random old lady when being asked for directions in the street…, the ABN-AMRO’s clerk when opening a bank account…, the tram’s driver when being asked for the next stop…, the dim-witted bouncer in the disco…, the kids when being asked to play with us in the football pitch…, the clerk in the Postbank office when buying stamps…, the beggar when begging, …they all speak in English!!!

It’s staggering, especially when I compare it to where I come from, how it’s possible to “live in English” in Amsterdam. Here - almost - everyone speaks English, and when I say to speak means that they’re able to hold a conversation about a wide range of topics and at a more than superficial level of deepness. And it’s not only the case of the cosmopolitan Amsterdam, my (few) experiences around The Netherlands have shown me that also Dutch people from the countryside is able to speak in English well.

This fact has made me raise several questions to myself regarding the linguistic paradigm we have here in Europe…

As often it’s said, the English language is unifying Europe despite the - majority - “Euroscepticism” in the UK. In the case of The Netherlands, it seems reasonable to point out at several other reasons, besides globalisation, that explain this broad knowledge of the English language among the Dutch society; being neighbours of the UK, being the Dutch language a not much spread language in the world and being a rather little open economy seem good reasons.

In fact, the Dutch case may illustrate what may happen in the future in other European countries: the citizens will have a (national?) mother tongue - or more than one, Frysian may be the example here - while English will be the exchange language that will allow them to communicate with the other Europeans with a different mother tongue. But it isn’t going to be only about communicating, labour mobility may start to grow in Europe (especially inside the Schengen Treaty area), so English may become a kind of “European language” since the hosting society (once we have assumed that speaks English) will be able to “host” the European immigrants in a different way than the nowadays one – faster? easier? better? … - .

There’s no doubt that the issue concerning the integration of newcomers (and what it’s understood for “integration”) is anything but new in Europe, the Dutch case is a really good one to be studied. However, this (try of) reflection is aiming at what may be a novelty: the mobility of the European middle (middle-upper?) class, or, even more, the creation of a “EU-rooted class”.

Until now it seems that the immigrants are mainly low income people (it’s true that there’re cases like the Pakistani migrants in Europe, who belong to the Pakistani middle class and not to the poor majority of Pakistan’s inhabitants, but once in Europe their social status is usually lower than back home); the millions of people from Asia, Africa, America and Europe that got into the EU in the last decades (and are still doing so) were – mainly – rather poor people who were (and are) looking for better life conditions for them (and, especially, for their sons and daughters), so the word immigrant is associated to a kind of immigration: the immigration of the poor; while expatriate or other fancy words describe those immigrants whose income is higher and have a university degree.

However, what the spread of English as the exchange language among (all) Europeans may, eventually - and among other things - , cause it’s that it’ll be easier for the immigrant to settle herself/himself in other European societies; i.e. the English language will reduce the costs of moving for the EU’s labour force. If this outweighs the traditional mobility aversion in Europe, and wage differentials are kept (cultural/linguistical differences seem to weigh more nowadays than salaries), what may come up from it is the appearance of a relevant amount of EU citizens belonging to the middle and upper class that will move among the member states. And this, in a EU where a majority of the population will master English well enough, may lead to the situation where a small but wealthy part of the population of the member states will live without knowing the country’s language(s) and culture, a case that I wonder how much resembles to that one of an Erasmus student who comes to and lives for a certain period in Amsterdam without speaking (almost) a word of Dutch and being (almost) completely unaware of the Dutch society…

Compártelo

Versión en castellano publicada en http://www.erasmusblogs.es

El dissabte passat vaig conèixer en una típica Erasmus dorm party a un de Maurici, amb el qual vaig estar parlant una estoneta doncs la curiositat em va poder… qui sap si mai més em creu-ho amb un/a mauricià/ana!.

Aquesta anècdota em porta a escriure sobre les coneixences que es fan durant l’Erasmus, un tema que tard o d’hora havia de caure (i els que han de caure encara!)…

D’entrada dir que l’homo Erasmus té unes necessitats de socialitzar-se per sobre de la mitjana, fet que el porta a presentar-se innombrables vegades. Segons l’experiència del que escriu, en tota presentació sempre s’esmenten dos aspectes: nom i procedència. A partir d’aquí la conversa sorgeix… i es fa més o menys llarga. En molts casos la cosa no passa de ser una conversa superficial (s’està en una party, al cap i a la fi!) sobre els típics tòpics que cada lloc de procedència comporta… o sobre el que cada un estudia… o sobre qualsevol altra cosa… i és que els camins del CH₃CH₂OH són inexcrutables…

Així doncs, el que li succeeix a l’homo Erasmus al cap d’un temps és que ha conegut a un “munt de penya” de la qual, en la gran majoria de casos, amb prou feines recorda el nom i sap quelcom més; però, això sí!, sap que hi ha una complicitat mútua (una “Erasmus connection“) que fa que, al tornar-se a trobar amb qualsevol dels/de les que “algun-dia-no-se-sap-on” va “conèixer”, la conversa sorgeixi sola… i aquí - altra vegada - el beure sense tenir set, ajuda… I és que és evident que, a aquestes alçades, una Erasmus party no és una Erasmus party si no hi ha quelcom que “la regui”; però malgrat aquest conegut fet, seria falaç atribuir totalment al CH₃CH₂OH la responsabilitat de crear l’ambient que hi ha en una Erasmus party. I és que des de ben al principi, abans de mullar els llavis, la gent ja està predisposada… tot i que és indubtable que al passar les hores hi pot estar més.

Però bé, tornant al tema, la qüestió és que aquesta complicitat permet que l’homo Erasmus conegui, en poc temps, a molts i moltes de la seva condició. Una altra cosa és “quant” els coneix*… i per quant temps*. I és que la intensitat de la majoria de les coneixences és baixa* degut a la gran quantitat i al, en comparació, poc temps. Però totes (i sinó, gairebé totes) les coneixences es fan en un ambient de festa, fet que fa que fàcilment els homos Erasmus guardin un gran apreci per tots/es els/les seus/ves coetanis/ànies; d’aquí vé el fet que el “bon rotllo” entre iguals sigui un dels trets definitoris de la tribu urbana dels Erasmus (la qual mereix un post que, més d’hora que tard, caurà).

I aquest (magnífic) ambient, juntament amb altres coses, fa que, quan la vida de l’homo Erasmus arriba a la seva fi, l’abisme sigui considerable…

Tot i (encara) no haver arribat a tal (tràgic) moment de la seva vida, l’especimen - d’homo Erasmus - que escriu ja va començar a “ensumar” la magnitud de tal catàstrofe fa poc. I el que succeirà a finals d’aquest mes - fi del semestre - serà, de ben segur, una experiència per a prendre nota…

I, vés per on! A la mateixa Erasmus dorm party del passat dissabte, al que escriu se li va revelar quelcom que exemplifica - de fet, sublima - la magnitud de la tragèdia; en altres (menys tràgiques) paraules, el que li suposa per a l’homo Erasmus la pèrdua del contacte amb els iguals (coneguts/des) i de l’hàbit de conèixer-ne de nous (coneixences)…

Les sàvies (i expertes) paraules provenien d’un (el grec) dels coaches del ISN Group 20. Aquest individu, un ex-homo Erasmus, explicava que després d’haver exercit de coach d’un grup (en el qual un, d’alguna manera, s’hi podria incloure) de “nou nats” homos Erasmus aquest Agost, tenia molt clar que no volia repetir l’experiència. El motiu, lluny de ser el poc que li havia agradat, era - ben al contrari! - que no volia tornar a passar per l’experiència de conèixer gent nova i, cinc o deu mesos després, haver-la d’acomiadar sabent que al curs següent la vivència seria, en el fons, la mateixa. Amb això, aquest home renunciava a conèixer més gent, ja n’ha conegut massa!, ja manté el contacte amb molts/es, ja ha hagut d’acomiadar-se masses vegades…

…un drama (grec), que sublima l’èpica de la tragèdia (Erasmus)…

(*): No cal dir que altres coneixences més intenses també es desenvolupen al llarg de la vida de l’homo Erasmus… però bé, aquestes - en tot cas - es mereixen un altre post… que algun dia ja caurà!.

Compártelo

Un vé d’on vé, i segons d’on vé es troba que els que no venen d’on ell vé tenen uns certs clichés/prejudicis i coneixements/desconeixements sobre el lloc d’on vé…

Aquests dies he hagut de respondre moltes vegades a la pregunta “Where do you come from?” i m’he trobat amb reaccions diverses, moltes de les quals m’han inspirat per escriure aquest post.

Però el que m’ha animat a escriure’l avui mateix ha estat el comentari del professor D. Veestraeten (Interantional Economics): “In Belgium there are two tribes: the Flemish and the Walloons“… i això ho diu ell, que és de la tribu dels flamencs (em refereixo a aquells que ni volen ni toquen “las palmas“).

…so, let’s talk about tribes :

La “Spanish people” : ser identificat com a part de la tribu de la “Spanish people” provoca que la següent pregunta (o comentari) del qui pregunta estigui relacionat amb:
a) les meravelloses vacances que el/la que pregunta va passar al territori de la tribu (”Spain”)
b) la llengua de la tribu (”Spanish“), el “Hola, ¿qué tal?” o el “Yo hablo un poquito de español” és el més freqüent,
c) Aclariment sobre la tribu a la qual pertanys…. (veure comentari sobre la “Catalan people“)
d) l’esport preferit per la tribu (football),

Tot i això, si el lloc on es fa la pregunta és una discoteca/pub, automàticament se t’identifica amb la virtut de la tribu: ser un “fiestero“, i, evidentment, quin millor lloc per trobar a un Spanish que una nit en una discoteca/pub!!!

Un altre comentari bastant freqüent que et fan és que s’han trobat/conegut molts membres de la “Spanish people” aquests dies, i és que es veu que és una de les tribus amb més membres que fan Erasmus per aquí…

Ser identificat com a membre de la “Catalan people” suposa que el/la que pregunta té uns coneixements previs sobre la tribu catalana i el seu territori (Catalonia). Els comentaris sobre aquest tema es centren en:

a) la situació política: sobre si és una regió de Spain o si els membres de la tribu catalana s’independitzaran de Spain. (El millor però ha estat la pregunta d’un grec: “Do you support the Catalan revolution?“).

b) la llengua de la tribu (Catalan): o bé vol saber què tant diferent és el Catalan del Spanish, o bé es sorprenen que a les universitats facin classes en Catalan (i més d’un/a se m’ha queixat que un amic/ga seu/va va anar d’Erasmus a Catalonia sense saber-ho).

I el més graciós és que la “Catalan people” suposa al voltant de la meitat de la “Spanish people“… Ja hi ha hagut un madrileny que, davant la predominància, ha deixat anar “bueno, ya sé que hay mal rollo entre madrileños y catalanes pero aquí somos todos de la misma familia“…

“Barcelona” : comprovat! “Barcelona” és una paraula màgica, millor dit, és un mite; la gent al sentir-la se li il·lumina la cara, somriu i deixa anar un “What a wonderful city” o senzillament un “Ohhhh!!!”. La gent que no hi ha estat mai et parla sobre el mite i les ganes que tenen d’anar-hi, mentre que els que hi han estat et confirmen el mite i et parlen de lo bé que s’ho van passar de festa o el molt que els hi va agradar Gaudí. També pot passar que et preguntin pel Barça i els 4 magnífics (Eto’o, Ronaldinho, Messi, Henry), però sobre això, (no sé perquè serà) només te’n parlen els tios…

En fi, que ser de “Barcelona” t’assegura caure bé a la gent…

Compártelo