Aquesta setmana han acabat les classes del Blok 4, i del curs, a la UvA. El dijous vaig assistir a la meva última classe a Amsterdam, la qual probablement també va ser la meva última classe de la meva carrera; i dic probablement perquè si assoleixo la fita acadèmica d’enguany, el que jo anomeno “la quadratura del cercle” (treure’s la carrera en quatre anys tot i fer un Erasmus d’un any) , aquest juny o aquest setembre em convertiré en un llicenciat en Economia.

En aquest quart i últim Blok del curs havia de cursar Public economics: Applied behavioural public economics (325BEU) ja que a la UPF, sorprenentment, la convaliden per Sector Públic II; i dic sorprenentment perquè s’assemblen poc. De fet, aquesta assignatura s’assembla ben poc a qualsevol altra, ja que es tracta d’inventar-se un experiment econòmic a partir d’un tema a escollir entre els que el professor suggereix. El meu grup (format íntegrament per “pompeuencs/ques”) va escollir Azerbadjan d’entre temes tant varis com la batalla de Hastings de 1066, la banca islàmica o els diamants, donat que ens va semblar el més obert i, per tant, el que més possibilitats donava; a aquestes alçades ja estem en procès de redacció del nostre paper sobre la influència del suport occidental en la possibilitat d’una colour revolution en el país.

Hi havien altres assignatures que m’haguès agradat cursar, Environmental Economics i Transition Economics, ja que els temes semblen interessants, però la fita personal (gaudir de “l’experiència Erasmus”) i la fita acadèmica (que m’està obligant a anar “seguint a distància” dues assignatures de la UPF per tal de treure-me-les al juny) d’enguany van fer que només assistís a les classes de les primeres setmanes.

Compártelo

En aquest primer blok del segon semestre havia pensat en fer un parell d’assignatures: Macroeconomics Monetary and Fiscal Policy (333BEU) i European Economic Integration (221BE).

La raó de cursar Macroeconomics Monetary and Fiscal Policy és que a la UPF es convalida per l’assignatura obligatòria Macroeconomia II, mentre que la segona la volia fer perquè és un tema que m’agrada. Però, resulta que els respectius examens coincideixen el mateix dia i hora, quelcom que - per sorpresa meva - des de la FEB (Faculteit Economie en Bedrijfskunde) se’m va dir que m’impedia examinar-me de les dues, ni farien un examen especial per a mi en una altra data ni em deixarien fer el mateix dia un darrere l’altre sota supervisió…

Així que - “com que la UvA no vol que estudiï” em vaig dir - vaig haver de deixar, amb recança, European Economic Integration ja que l’altra era l’obligatòria.

Davant aquesta perspectiva em va passar pel cap treballar però, tot i que vaig rebre una oferta laboral per a treballar al call center de Tom Tom, vaig haver de rebutjar-la perquè em demanaven un compromís que no podia assumir (1 any) i, de cara als examens de juny de la UPF, tampoc em convenia molt - tot i que m’hagués agradat, per l’experiència i els calers! - .

I ara toca aprovar l’examen de “macro”, que està “xungo”!

Compártelo

La setmana passada va acabar el Blok 2, moment doncs per - tal i com vaig fer amb el Blok 1 - fer una valoració de les assignatures cursades a la UvA.

Macroeconomics: Growth Theory (321BE): és a dir, aprofundiment en el model de Solow (és a dir, un festival d’equacions). El professor (K.B.T. Thio) explica a partir de les seves slides, les quals mai són vistes totes durant les 2 hores setmanals de lecture, però s’espera que l’estudiant es llegeixi pel seu compte la meitat del “totxo” (“Introducing Advanced Macroeconomics, Growth and Business Cycles”, P.B. Sørensen and H.J. Whitta-Jacobsen). La cosa pinta difícil. Aquesta és l’assignatura convalidable per Macroeconomia I de la UPF.

Political Economy: Dialectical Methodology (336BEU): A aquesta m’hi vaig apuntar per pura curiositat i després de la primera classe en vaig tenir prou per decidir no seguir-la. Es tracta d’una assignatura els continguts de la qual són el llibre que el professor ha escrit (“The Capitalist System; a systematic-dialectical presentation”), amb la particularitat que el professor (G. Reuten) és un senador del Socialistische Partij.

Així doncs, en aquest Blok 2 només he seguit una assignatura ja que el repte d’aquesta tardor era donar el primer pas per a aconseguir el que anomeno “la quadratura del cercle“: treure’s la carrera en 4 anys a pesar de fer un Erasmus de 1 any. Per tant, en comptes de fer una segona assignatura a la UvA la idea era estudiar pel meu compte per aprovar l’examen de Microeconomia Aplicada a la UPF del dia 17… *

(*Malauradament, el més que probable suspens amenaça la consecució de tal fita)

Compártelo

Nota introducoria: Sí, un post con este título puede perfectamente ser colgado en un blog escrito por un estudiante Erasmus. Y sí, aunque se esté de Erasmus también se hacen exámenes y se estudia para ellos.

El periodo de exámenes del Blok 1 consiste de dos semanas, pero - por suerte - uno tenía ambos exámenes la segunda semana: el 30 y el 31 de Octubre. Y digo por suerte porque también tenía que escribir, con dos compañeras de la UPF, un essay de entre 12 y 15 páginas a partir de un paper.

Así que entre escribir el essay, leer lo que me había quedado sin leer durante las semanas de clase, hacer los resúmenes para estudiar y - finalmente - estudiar, se consumió la primera semana.

Pero a pesar de las obligaciones académicas, hubo tiempo para “esmolar la serra” - cómo sábiamente le escuché decir una vez, en la UPF, al ex-entrenador de handball del FC Barcelona (no es coña, hay quién sabe de qué hablo) - . Y es que había motivo para ello: el viernes noche el roommate organizaba la fiesta de su cumpleaños en Sarphatistraat 153G…

…y así fue cómo en la 153G se organizó por primera vez una fiesta, la cual será recordada - entre otras cosas - por haber sido la primera room party en Sarphatistraat que se pudo prolongar hasta las 3 am.

Pero después de la exitosa velada, se tuvo que volver - previa limpieza de Sarphatistraat 153G - a la dura realidad: los exámenes estaban al caer. Sólo la anecdótica visita de un ex-informador de RENFE de la Estación Sant Andreu-Arenal amenizó la tarde del domingo.

Consecuentemente, hasta el martes hubo quién no salió a la calle. Esto explica cómo en Sarphatistraat nadie se enteró de la manifestación del Sábado en la plaza Dam, en la qué un centenar de personas protestaban contra la posible prohibición de los famosos “magic mushrooms“, la cual fue un hecho al cabo de unos días.

Y con esto llegó el primer exámen. Y al día seguiente, el segundo (y último) . Con la mala fortuna que ambos eran a primera hora del día y tenían lugar en el IWO-tentamenzaal (edificio sólo utilizado para hacer exámenes, el cual se encuentra a las afueras de Amsterdam).

Y así terminó el Octubre… se espera que los resultados de los exámenes no empañen lo bien que ha empezado el Noviembre: de fiesta en fiesta para celebrar el fin del exams period…

Compártelo

Ara que ja han acabat les classes del blok 1 (*), i abans que faci els exàmens, és un bon moment per fer una valoració de les assignatures que he cursat:

D’entrada dir que em vaig matricular a quatre cursos, però només amb la idea de centrar-me en International Economics i escollir un altre (o dos, si realment valia la pena) d’entre els altres tres (Institutional Economics, Public Economics, History and Methodology of Economics).

International Economics (320BE): Aquesta assignatura aprofundeix en els temes de comerç i de, sobretot, política monetària a nivell macroeconòmic. A la UPF es convalida per Economia Internacional II. El professor (Veestraeten) és un belga/flamenc bastant “caxondo” sempre disposat a deixar anar algun comentari graciòs que no sempre recull rialles. Hi ha dues hores de lecture i dues més de tutorial per setmana, el primer és la classe pròpiament dita mentre que les altres dues hores són per corregir els exercicis -voluntaris- setmanals (i l’assignment si toca). Durant el curs s’han de fer, en grups de quatre, tres assignments (setmanes 2, 4 i 6) i un essay (deadline: l’últim dia de classe). A més, s’ha de llegir un “patacot” de fotocòpies (350 pàg.) en les quals està tot el temari de l’assignatura, o sigui, més del que es parla a classe. Ja veurem a l’exàmen, però no és fàcil…

Institutional Economics: micro-institutional perspective (329BE) : Aquesta és una assignatura bastant peculiar; d’entrada el títol, si bé no es pot dir que no sigui l’adequat, despista una mica durant la primera part del blok, ja que el professor (Knaack) es dedica a fer una re-evaluació de la revolució industrial -personalment, no suficientment convincent, si bé almenys té un enfocament menys ortodox de l’habitual-, i, per altra banda, el que succeeix és que té un munt de lectures (>500 pàg.), moltes de les quals es fan pesades. Al final, l’assignatura s’ha tornat a posar interessant. Diria que és una assignatura “de tranquis”, en el sentit que vas a classe, escoltes i vas llegint semanalment, però que l’has de portar al dia perquè si no se t’empatxen les lectures acumulades.

…aquesta va ser la meva tria durant les primeres setmanes de classe; però desprès de veure que Institutional Economics no era lo que m’esperava (amb això no vull dir que no estigui bé), vaig provar d’anar un dia Public Economics…

Public Economics (324BE): és un misteri com aquesta assignatura es convalida a la UPF per Gestió de l’Empresa Pública… una simple comparació de programes evidencia que economics of conflict o social choice theory són conceptes distants d’altres com copagament o contractació externa… I l’altre misteri és el professor (Abbink), un home de laboratori: callat, immutable i solitari. El temari no sembla ser gaire extens (ja veure’m l’exàmen…) donat que cada grup ha de fer una presentació d’un paper - i això ocupa moltes hores quan hi ha molta gent inscrita -, però abans del dia de l’exàmen cada grup ha d’escriure un essay bastant llarg sobre el paper que ha presentat prèviament.

…i bè, em va convèncer (el fet de la convalidació va ajudar), així que durant la segona meitat del blok 1 he estat seguint tres assignatures, però amb la idea de només presentar-me als exàmens de International Economics i Public Economics… espero que la jugada em surti bé!.

Ah!, sí, ja me n’oblidava… la quarta assignatura a la qual em vaig inscriure va ser:

History and Methodology of Economics (319BE): …de la qual en vaig tenir prou amb la primera classe: si bé la primera hora la cosa es va posar interessant amb el professor parlant del Wiener Kreis (primera vegada que un servidor en sentia a parlar…), a la segona va quedar clar que el tema del curs era Observation in Economics, un tema que, a part de no ser de la meva predilecció, està pensat per aquells/es que volen fer recerca i experiments al laboratori (sí, a Economia també es fan experiments i també es fan en un laboratori).

I amb això us deixo, el periode d’exàmens comença el dilluns i un s’ha de posar a estudiar; per sort, els meus exàmens són el 30 i 31…

(*): Aquí el semestre està format per dos bloks (sí, en neerlandès s’escriu així), cadascun dels quals dura set setmanes i té el seu periode d’exàmens, per tant, si es compara amb la UPF, aquí en set setmanes es “poleixen” una assignatura de 5 crèdits ECTS mentre que el que escriu està acostumat a assignatures de 4,8 crèdits ECTS que duren deu setmanes (i que a més, tenen una hora més de classe per setmana i menys lectures).

Compártelo

Bé, a aquestes alçades ja és hora (com algú em va recordar fa poc) de parlar del motiu (oficial) de la beca Erasmus… els estudis.
Estic estudiant a la Universiteit van Amsterdam (UvA) , institució fundada el 1623 amb el nom de Athenaeum Illustre per a ensenyar Filosofia i Comerç (els neerlandesos, una nació de comerciants!). Durant el segle XVII es van introduir els estudis de Medicina, Dret i Teologia. El 1815 va ser reconeguda com a institució d’educació superior, i al 1877 va esdevenir la “Gemeentelijke Universiteit van Amsterdam” (Universitat Municipal). Així doncs, el nom actual data de 1961, quan el govern central es va fer càrrec del seu finançament.

I jo, estudiant d’Economia, estic estudiant a la Faculteit Economie en Bedrijfskunde (FEB), la qual va ser creada el 1922. Segons es pot llegir a la seva web el seu departament de recerca està entre les 10 millors d’Europa… quelcom que, en la modesta opinió del que escriu, no es correspon amb la biblioteca que té: petita i amb un horari increïblement restrictiu (estic molt ben acostumat a la UPF, ho sé!)… .

Roeterseiland (és el conjunt d’edificis que es veuen al centre del fons de la imatge)

…l’edifici on es troba la FEB forma part del “campus urbà” de Roeterseiland, juntament amb altres facultats.

… oi que Roeterseiland sembla una fàbrica?? Ho dic perquè té com una espècie de xemeneia coronada amb el logo de la UvA que de lluny li dóna un “aire fabril”…

…ah! Gran detall!! Donat que estem on estem, Roeterseiland no podia ser menys i té, just davant, un flamant coffee shop…

Compártelo