Tot va començar el dia 31 de Desembre de 2007…. vam arribar a l’aeroport d’Amsterdam i pufff!! no funcionava el tren ni el metro. Sort que vam fer “contactes” amb una parella, ell d’Israel i ella de Rumania i junts vam agafar un taxi cap a casa l’Hector… bueno, l’altra parella no anava a casa l’Hector … no sabem on anava … pero la questio es que gracies a ells el taxi ens va sortir mes economic i tambe gracies a les habilitats negociadores del noi.

Al sortir del taxi, casi no vam haver d’esperar l’Hector i quan va arribar ens va donar una calorosa benvinguda (calorosa havia de ser amb la que estava “caient”). Vam pujar a la 153 G, ens vam cambiar de roba tot preparant-nos per passar una bona i “sana” vetllada. Al sortir de l’habitació, l’Hector, gran savi del fred, va aconsellar al Pau que agafes els guants per protegir-se les mans del penetrant fred, pero aquest renegà del bon consell (cosa que despres lamentaria).

Despres de trobar-nos amb l’Alba i el Martijn vam anar a un pont amb bici, per poder observar els focs artificials tan tipics d’aquest pais i palpar l’ambient estrident dels petards entre carrers estrets i canals humits. Cal destacar que les mesures de seguretat son minimes i des d’aqui volem expressar la nostra repulsa a aquests actes perillossos i inconscients.

La resta de nit la vam passar entre carrers, cases amb flames, cases de Nick’s, i la discoteca Paradiso, essent tot molt confús degut a l’ingest de begudes alcoholiques. Cal fer un esment important a que al sortir de la discoteca a les 05′30 la boira havia inundat els carrers d’Amsterdam i provocava una perdua de visibilitat considerable.

Es interessant observar la importancia de la bicicleta com a mitja de transport; gent de totes les edats, cultures, etnies, idiomes, … utilitza la bicicleta per desplaçar-se.

El tema mes preocupant de tots es el següent: EL FRED!!!

La gent d’aqui ja hi està acostumada pero nosaltres no, i la veritat es que moure’s amb bici amb un aire gèlid golpejant-nos amb força i congelant-nos les sinapsis neuronals amb la seva fredor electrica, es com a minim inquietant.

A sobre, els Amsterdammers tenen “guasa” i els cabrons fiquen als aparadors dels coffeeshops el cartell: Air Conditionned… i a mes a més no tenen prou de fer la gracia, sino que en alguns locals van i l’encenen (estas a -2ºC al carrer i et foten l’aire acondicionat a 16 ºC dins un coffee). I parlant de coffees, diu la tradició que cada coffee te el seu propi gat negre i tenebros per menjar-se els inocents ratolins neerlandesos…

Resumint, gran pais i millor gent!!! Fins i tot trobarem a faltar el fred, ja que la linia entre l’amor i l’odi es molt fina, o potser no…

PD: moltes gracies Hector per fer la nostra estada en la teva “humil morada” tan agradable i acollidora… ets un perfecte amfitrió!

Tot ziens

Pau i Meri

Compártelo