El G no les tenia totes però al final dos males influències arribaven per pervertir la tranquila estança que en G tenia amb l’amic Tapio.

Tots sabiem- encara que el G les mata callando - que el tio era un relacions públiques i vam veure que se ‘estaba cociendo allí’.

Ja el primer dia teniem una festa de cumpleanys d’una noruega (no parenta del Soljkaer) i vam coneixer tot tipus de gent de diferent nacionalitat i que no només venia a fer un erasmus! La primera nit va ser anar coneixent la gent que s’acostava a fumar a la terrassa i així anar acumulant personal allà. La spanish people que sempre la lia per allà (i concretament la mediterranian people) va fer mostra de la seva petjada i va aconseguir molestar al tranquil ciutadà holandés que més d’un cop va fer mostra del sorollosos que arribàvem a significar. Cal dir que aquella nit un grec ens ajudava a pujar els decibelis i també una colla de borratx@s polac@s que van animar al personal.

Aquella nit vam veure com el G pot ser el rei, el jefe i tot això però el puta es va perdre de camí cap a casa. Ens vam tirar vora d’una hora fotent voltes – fins i tot vam passar per un punt dos cops! – per Amsterdam fins que vam parar a mirar on erem i vam resultar estar a pendre pel cul de casa. Per transportar-nos arreu d’Amsterdam em usat la bici del G i la d’un company que està de viatge, però clar, quan ens em mogut 3 sempre hem hagut de trajinar algú. La gràcia és que allà ja està pensat perquè la bici sigui sempre biplaça, és tot una experiència i un art perquè anant a darrere se’t carrega una cama moltíssim i acabes amb les cames i el cul trinxades del ferro del “seient”.

Agulletes a part el primer dia va ser fotut perquè no s’havia dormit una merda – fora d’una important migdiada víctima de X – però va ser només ‘an introductory day’.

El segon dia estava destinat a mirar més cosetes i a part que vam llevar-nos força tard, encara fou prou productiu. Tarda passejant amb bici i a pota pel centre d’Amsterdam.

Al vespre vam anar al museu Van Gogh amb el G i un amic italià (Giulio). Concretament a part d’haver la exposició permanent de l’artista holandés, havia una temporal de “Barcelona 1900”… casualitats de la vida.

A la nit ens esperava festa d’aniversari de la Resi (Sarphatistraat). Multituds de gent d’arreu Europa i altres contrades es van reunir en una habitació regentada pel portuguès que feia l’aniversari, que portava un pedal considerable. Quan ens van fer fora de la Residència s’havia de mobilitzar una tropa de bicis – uns 30 erasmus, d’entre ells tota la colla de ‘catalan and spanish people’, en bicicleta pel centre d’Amsterdam. Vam acabar a Paradiso on per entrar et caxejaven i et miraven fins i tot el que portaves dins la bitlletera! Pedal important i cap a Sarpharistraat – sense perdre’ns i ràpid aquest cop!

A partir d’aquí el diumenge resacós, dormint tot el matí i apalancats en un coffee a la tarda… nit… italo-spanish dinner a hora Mediterrània (23.00h!) Petilles i a fer nones per marxar amb bici cap el nord l’endemà…

…però l’endemà ens vam sobar un pèl i vam decidir passar el dia pels parcs, dinant (carbonara condimentada dura de païr) ‘por ahí’ com un bon holandes feliç amb un dia tan radiant. I per la tarda mirant noves zones d’Amsterdam, perquè en el fons, la gràcia és patejar i fer amb bici la ciutat i anar vivint la ciutat per cada raconet. Nit: sopar a hora europea, amb especial convidada: l’amiga Kosovar del G. Gràcies a la tendida conversa, s’ha vist lo magnific que no només és Albania sinó també Kosovo i lo molt que val la pena visitar-ho!

L’endemà bici ‘a cuestas’ i cap al nord d’Amsterdam. L’aire fred dels prats, combinada amb la flaire de les vaques feia d’aquell ambient, un lloc entrenyable. Tota la zona, que era una mena de delta, estava asfaltada de carrills bici i estretes carreteres envoltades per prats i aigua - el mateix mar del Nord i infinitud de canals -. La ruta va resultar ser d’uns 30km on l’anada va ser plàcida però el vent de la tornada va trinxar-nos les cames… xocolateta calenta al Centrum i cap a Sarphatistraat. Soparet per la zona de restaurant, que un dia ja tocava… i a descansar que el cos ho necessitava!

Demà serà l’últim dia i toca acabar de viure la ciutat que ens ha acollit durant aquests sis dies. Resultat força satisfactori i maravellats dels raconets i de la vida de la ciutat i el país… una vida idílica sobre dues rodes.

I del G que us hem de dir… mira si està a gust que ja diu que s’hi vol quedar tot un any! Caram tú!

A gust i agraïts que ens acollissin a la Sarphati i especialment a l’habitació 153G!

Moltes gràcies Mama-G!!!!!

ARNAU i ROGER

Compártelo