S’acaben els exàmens i el que és més important, s’acaba la uni (tot això, per la majoria menys un). Així que què millor per celebrar-ho que fer una visiteta al G!!!
De tot el viatge, el que feia més por era el mal temps que ens podíem haver menjat… però no! Excepte uns moments que es va posar a nevar, gairebé no va caure ni una gota (exceptuant l’inevitable fred) i fins i tot ens vam prendre el luxe de prendre el sol amb màniga curta al Vondelpark!
El primer dia va ser una gran petada: llevar-nos molt i molt d’hora, tot el tema fins arribar a ca’n G i… un bon vaporitzador Volcano per començar!! (a bote pronto: màquina que extreu el THC de la marihuana i l’emmagatzema a la bossa de la foto per ser aspirat tot de cop posteriorment). A partir d’aquí, un llarg dia fins la nit. Nit que vam passar a ritme de Drum’n Bass al Cheeky Monday. Quan vam tornar, no vam tenir prou i vam anar a veure què feia el G. Aquest estava en una roomparty on s’havien vestit cadascú d’altra gent de la residència. El G anava transvestit i fins i tot a alguns (sobretot a un - de la UPF xD) li havia sortit la vena travestí que portava a dins. (foto havent arribat / primer dinar, després del Coffee)
Els dies van passar mooolt ràpidament. La veritat és que se’ns va fer el divendres i no enteníem encara com havia pogut passar ja tota una setmana. Així que anirem fent una pluja d’idees per anar rememorant una mica els dies.
Per moure’ns usàvem la bici del Komo, la del… però parlarem primer del Komo. El Kombo (com li dèiem amistosament) és el puto amo… però no hi era així que no podem parlar d’ell, més que el tio tenia un BON magatzem de coses verdes i marrons i un condó també per allà. No, ara en serio, una pena la veritat no haver-lo conegut, així que de moment el Mulet serà l’únic privilegiat d’haver pogut compartir l’estada amb en Kombo.
Tornant al que anàvem… usàvem la bici del Kombo, la del G - quan no ens acompanyava -, i una Junk-mountain bike que ens van prestar. I com que faltaven bicis… ens anàvem traginant mútuament, quelcom habitual per aquestes contrades.
L’important tràfic d’Amsterdam (bicicletes, vianants, tramvies… i algun cotxe) és sempre quelcom a destacar. Però lluny d’un aparent stress, tot aquell paisatge és un caos harmoniós on tots els vehicles es mouen sense cap problema amunt i avall tot escoltant l’etern ring ring dels timbres.
El tarannà general era donar voltes per Amsterdam tot aturant-nos a visitar Coffee’s. De tots ells mencionarem especialment el Hill Street Blues, coffee que es va convertir en un punt habitual gràcies a la música, el propi local fantàsticament decorat, les pastetes de coco i sobretot a la seva comoditat. També es mereix una especial atenció el Basjoe, amb qualitat de la bona i una jamaican crew DE PUTA MADRE!! O el Kadinsky, reconegut per la seva bona herba.
Els primers dies ens va acompanyar el bon temps (excepte el moment de la neu que no va venir a cuento) així que vam aprofitar per passejar una mica. Al matí, les noies van anar al rijkjsmuseum… i els nois van fer companyia al G i el dia no va tenir res més destacat. El següent dia vam aprofitar per apalancar-nos, i prendre el solet al Vondelpark… aquella nit inauguraríem el primer Open d’Amsterdam153G de Poker. Ens vam anar al quarto on té el menjar i la roba i ens vam posar els quatre; això ho vam fer un parell de nits.
Un dia vam pillar les bicis i vam fer una excursió pel nord d’Amsterdam, tot i això es va quedar amb excursioneta ja que la gent va començar a protestar d’hora. Pel camí, els verds prats plujosos, canals, dics de contenció, vastes extensions de terra assecats al mar que estaven en plena edificació - ampliació d’Amsterdam, vaques, moltes ovelles i poblets molt tranquils. Els camins… tot carrils bicis. Per cada carretera, un carril bici… i allà on no havien carreteres pels cotxes, també un carril bici; si senyor!
En general el viatge va ser molt tranquil i relaxat. Vam poder desconnectar tots de la rutina i les obligacions (gairebé) i vam gaudir d’una ciutat que no ens cansaríem de visitar un i altre cop i no només pel que tots ja sabem, pel caos harmoniós del transit, per cadascun dels carrils bicis que hi ha, pels canals, per les cases baixes, per la civilitat que es respira aparentment… i perquè sempre fa gràcia trobar sorra sota les llombardes (recordar mítica frase del Maig del 68: “debajo los adoquines hay la playa”)
Ja per acabar, agrair la paciència que ha tingut el G amb nosaltres (tot i no fer sempre cas del seu Smoking Corner) i per haver-nos acollit a casa seva!!
Gràcies G
ANABEL, JORDI, ROGER, CLARA i g
PS. què bé que s’ho està passant el marrano del G!!!! Clar que sí, gaudeix-ho!!!!
Compártelo
4 Mei, Dodenherdenking: El 4 de maig és el Dia del Record als Països Baixos, en el qual es recorda a les víctimes de la Tweede Wereeldoorlog (IIª Guerra Mundial), a les quals posteriorment s’han anat afegint les víctimes neerlandeses en altres guerres. El record de les mateixes es materialitza en els 2 minuts de silenci que es guarden a les 20h. A Amsterdam, tenen lloc a Dam, doncs al centre de la mateixa hi ha el monument a les víctimes de la IIª Guerra Mundial; a la ceremònia hi assisteixen militars, polítics, la familia reial i una multitud de neerlandesos/es (i turistes).
… ehem, I mean that it made me realize how “switched off” I’ve been in AMS.
