Aquesta setmana han acabat les classes del Blok 4, i del curs, a la UvA. El dijous vaig assistir a la meva última classe a Amsterdam, la qual probablement també va ser la meva última classe de la meva carrera; i dic probablement perquè si assoleixo la fita acadèmica d’enguany, el que jo anomeno “la quadratura del cercle” (treure’s la carrera en quatre anys tot i fer un Erasmus d’un any) , aquest juny o aquest setembre em convertiré en un llicenciat en Economia.

En aquest quart i últim Blok del curs havia de cursar Public economics: Applied behavioural public economics (325BEU) ja que a la UPF, sorprenentment, la convaliden per Sector Públic II; i dic sorprenentment perquè s’assemblen poc. De fet, aquesta assignatura s’assembla ben poc a qualsevol altra, ja que es tracta d’inventar-se un experiment econòmic a partir d’un tema a escollir entre els que el professor suggereix. El meu grup (format íntegrament per “pompeuencs/ques”) va escollir Azerbadjan d’entre temes tant varis com la batalla de Hastings de 1066, la banca islàmica o els diamants, donat que ens va semblar el més obert i, per tant, el que més possibilitats donava; a aquestes alçades ja estem en procès de redacció del nostre paper sobre la influència del suport occidental en la possibilitat d’una colour revolution en el país.

Hi havien altres assignatures que m’haguès agradat cursar, Environmental Economics i Transition Economics, ja que els temes semblen interessants, però la fita personal (gaudir de “l’experiència Erasmus”) i la fita acadèmica (que m’està obligant a anar “seguint a distància” dues assignatures de la UPF per tal de treure-me-les al juny) d’enguany van fer que només assistís a les classes de les primeres setmanes.

Compártelo