El day trip del dissabte 20 a Rotterdam i Delft havia de marcar el començament del cramming period, però clar, no començaràs a estudiar en diumenge… especialment quan t’han organitzat una tarda ” històrico-cultural”: visita al Verzetsmuseum (Museu de la Resistència Neerlandesa) i passejada guiada pel barri.

La veritat és que va servir per assabentar-se del que va succeir per aquestes contrades (i d’altres més llunyanes) durant la IIª Guerra Mundial…

Tot i que el Regne dels Països Baixos es va declarar neutral al començament, el 10 de maig de 1940 l’exèrcit Nazi va envair els Països Baixos i en pocs dies (bombardeig de Rotterdam inclòs) van acabar amb la dèbil resistència. Així que mentre el govern i la reina Wilhelmina s’exiliaven a Londres (Churcill va dir que la reina era l’únic home de debó del govern neerlandès), els neerlandesos entraven a formar part del Tercer Reich (quelcom que només devia celebrar la minoria dels neerlandesos que pertanyien al Nationaal-Socialistische Beweging, fundat el 1931).

Així que els nazis van començar amb les seves “mesures”:

A l’octubre de 1940 van “demanar” a tots els funcionaris que declaressin a quina raça pertanyien… en altres paraules, volien tenir clar quins eren els “germans aris neerlandesos” i qui (i quants) eren jueus.

Al gener de 1941, van fer un mapa d’Amsterdam en el qual indicaven on vivien els jueus , ja que a la capital vivien 80.000 dels 140.000 jueus que vivien als Països Baixos.

Cada punt negre són 10 jueus

Així que els/les neerlandesos/es es van haver d’enfrontar amb el dilema: col·laborar o no amb els alemanys… (quelcom que ha remogut la “consciència nacional” des de 1945).

El 25 de febrer de 1941, despès de les primeres detencions massives de jueus, va tenir lloc l’única vaga general en defensa de la minoria jueva feta per població no-jueva dins del territori del Tercer Reich.

Mentrestant, a la resta del Regne dels Països Baixos, és a dir, a les colònies, es van viure dues situacions diferents:

Surinam, les Antilles Neerlandeses i Aruba van restar com els únics territoris “lliures” del Regne dels Països Baixos.

En canvi, a les Índies Orientals Neerlandeses l’exèrcit colonial va ser derrotat pels japonesos (14/3/1942), posant així fi a 300 anys de colonialisme neerlandès en el qual contra més blanca es tenia la pell de més alta classe social s’era; era el torn de l’Imperi japonès.

Així que mentre que a la metròpoli els nazis començaven a deportar als jueus als camps de concentració per no ser de raça ària… els japonesos “allotjaven” en uns altres camps a tots/es aquells/es que no tenien suficient sang indonesia: els neerlandesos blancs.

Evidentment, el destí dels uns i dels altres va ser molt diferent… dels 140.000 jueus residents als Països Baixos només havien sobreviscut 30.000 el 1945.

Hollandse Schouwburg

Finalment, els Països Baixos van ser oficialment alliberats pels aliats el març de 1945, tot i que el sud ja ho havia estat abans de l’hivern.

En el cas concret de la ciutat d’Amsterdam, els alliberadors van ser majoritàriament soldats canadencs, molts dels quals es veu que van deixar descendència…

Pel que fa a les Índies Orientals Neerlandeses, no va ser fins el desembre de 1949 que la República d’Indonèsia no va veure reconeguda la seva independència.

Compártelo