Una curiosa “tirada de canya”
posts en CATALÀ February 11th, 2008Després que el destinatari de l’email que segueix a continuació em demanés reiteradament que el publiqués, m’he decidit a publicar una versió retocada del mateix…
Tio, aquest email es deu a quelcom que em va passar al principi d’aquesta setmana, que bé es mereixeria una bona explicació, però que degut a la impossibilitat de ser present a BCN abans de finals de març (vinc del 17 al 25) haurà de ser per email, ja que d’aquí a més d’un mes ja no la tindré tant fresca a la memòria i no serà tant “graciós”…
Tot comença el passat dilluns, quan vaig anar a ballar amb tres noies (dues eslovenes i una francesa) degut a que una de les eslovenes marxava el dimarts al matí. Així doncs érem 3 ties i un tio (jo), una situació ja de per sí no gaire habitual, i vam anar a un club del centre que és popular entre els i les estudiants neerlandesos/es, el Meander.
Tot anava com es podria preveure, ballant els quatre, en una espècie de rotllana (si bé amb alguna variació de tan en tan) en un extrem de la zona de ball.
Quan devien ser vora les 2h (el club tancava a les 3h), un grup d’uns 3 o 4 tios neerlandesos de la nostra edat o potser una mica més joves es van posar a ballar al costat nostre. La primera cosa que vaig pensar va ser: “bueno, ja està, a veure a quina li tiren la canya…”. Però la cosa es va posar tensa, bé, més ben dit vaig ser jo el que em vaig posar una mica tens, quan un dels tios que estava ballant darrera meu va començar a domar-me cops de colze. I, tot seguit, després que em girés un parell de cops, el tio es va quedar mirant-me als ulls amb una mirada que vaig interpretar com a desfiant (en aquell moment vaig pensar que el tio, amb clars símptomes d’excés d’alcohol a la seva sang, es volia pegar amb mi). El tio, es va passar 10 minuts mirant-me fixament, les ties es van acabar adonant de la situació, i llavors (em vaig passar “de listo”, ho sé) vaig deixar anar: “Mireu, tinc un admirador”, i vaig començar a girar-me de tant en tant fent somriures mentre el tio no canviava el seu centre d’atenció, jo. No em preguntis com, però la qüestió és que la francesa va acabar parlant amb el tio (diria que el tio, que va resultar ser canadenc, se li va acostar a parlar, en francès). Es veu que li va preguntar coses que no venien “a cuento”, i, de cop i volta, li solta: “Escolta, el teu amic té quelcom de profètic”. Després de la conversa la francesa em va venir i em va transmetre l’intrigant missatge, tot afegint que, el seu instint femení (i el de les dues eslovenes) li deia que el tio era homosexual i m’estava “tirant la canya”.
Així que les meves presumpcions sobre l’agressivitat del tio anaven errades… Però, tio, no em diguis que no eren raonables?? Vull dir que és més probable (no confondre amb raonable!) que quan estàs ballant en una disco tu i tres ties i se t’acosten un grup de tios, els tios “vagin a per les ties” i t’obviin o fins i tot t’intentin apartar; i si, a més, van beguts, algun es posi violent. No és que em “moli” el “rollo” “macho protector”, però crec que tal i com van anar les coses al principi és comprensible pensar el que vaig pensar…
La cosa va durar una estona més, jo ja no estava tens (de fet em va saber greu haver pensat malament del tio, però no li vaig dir res perquè no volia liar més la cosa) però hi va haver un moment en que la francesa em va agafar pel braç i em va portar a l’altre costat de la rotllana que feiem les tres ties i jo degut a que el tio tornava a aparèixer per allà, realment això que una noia m’apartés d’un altre tio que tenia intencions envers mi és una situació que mai m’havia passat pel cap.
Bé, i afegit a tot això, el fet que no estava jo precisament per esperar quelcom així. Amb tot això, la nit va acabar sense gaire més a destacar, a part de la conya de les ties sobre el tema i del comiat de l’eslovena.
En fi, que una nova experiència al sac. Ara ja sé que els cops de colze poden voler dir més d’una cosa.
February 13th, 2008 at 20:17
És curiós observar com la metamorfosi que el González està patint en l’erasmus no deixa de sobrepassar nous límits abans insospitats. I no em refereixo al fet de que el G causi sensació entre ELS/les (com li agrada dir a ell) neerlandesOS/es, ja que l’experiència ens ha ensenyat que l’abast de l’encant González no coneix fronteres ni d’edat ni de gènere tan a Amsterdam com a Barcelona. Em refereixo a la inusitada reacció de violència mental davant l’innocent interès mostrat pels joves del ram de l’aigua. Per una persona abans fervent opositora de qualsevol manifestació de violència, per més implícita que fos, això suposa tot un canvi.
February 14th, 2008 at 12:17
hahahaha, realment no té perdua (em sumo a lo del goñij). S’ha de dir que davant de tanta presencia iugoslava (kualsevol es queda intimidat, per aixo el noi no volia fer kap pas endavant, ara ets el rei pq amb tanta miradeta no se kom el canadenc no et va atacar…) i davant dels francesos (k kom ve [no] has senyalat, fugen sempre) doncs aquest final on una gabaxa se tendu, pos es realtivametn normal, tranquil :p
ets, un cop més, el rei!!
February 14th, 2008 at 20:20
No sabia q els aires “profetics” ajudessin a lligar…xD
February 20th, 2008 at 9:30
HOLA COSINET!! VAYA LIGON QUE ESTAS FET!!! JEJEJE!
HE REBUT LA TEVA POSTAL!!! MOLTES GRACIES!!!! JA VEIG QUE PEL MARÇ TORNES PER AQUI, HAVIAM SI FEM UN DINAR TOTS JUNTS!
JA VEIG QUE LA CIUTAT D’AMSTERDAM ES MOLT PETITA PERO DONA PER MOLT!!
PETONET!